dimecres, 5 de març de 2014

Sí, sí, fes-me'ls

Tots a Pinedes Altes el proper dia 16 !!!

Apa, que us veig amb cara de gana. Oi que tinc raó? Oi que fa dies que teniu un pessigolleig al ventre que us té intranquils? Res de preocupant. Ja ho sabeu: el mateix de tots els anys per aquestes dates. No té res a veure amb la primavera i és que res pot alterar-nos si encara no hi hem arribat. Ho diuen: la natura és sàvia. I no cal anar gaire lluny per trobar-hi el remei. Què us explicaré que no conegueu! Ja sabeu per on vaig, oi? Ai!, aquella cosa de l'hort que els Oñós ens conreen i després alguns de nosaltres mimem abans de fer-ho al caliu. És màgia! És el toc que necessitàvem per treure'ns de sobre el formigueig que no ens deixa viure.

És, és ... No m'ho facis; no m'ho diguis; ho sé; ho sé, però en tinc tantes ganes que no ho vull pronunciar.  Et veig venir ..., para, para, ...

No ho puc fer d'una altra forma i us ho mostraré com ho veu la nostra grafista d'enguany: l'Eulàlia, que s'estrena amb aires renovats en aquesta tasca. Pareu-hi atenció: és com si l'actor, en moure moltes titelles de fils alhora, ens volgués captivar cap al que es mostra sobre la taula. Totes en el seu lloc per donar-li sentit, sentit als sentits. Una disbauxa de colors i de sensacions que esclaten al cervell per embogir-nos, tot fixant la vista en l'objecte del desig. Gràcies Eulàlia per fer-nos salivar amb la flaire del dibuix. És cruel, però ho acceptem com la penitència que ens mortifica per l'ànsia que ens agita.
També, gràcies Enric! I és que em fas pensar amb els que es passen mesos creant el ninot per fondre'l, en un instant, en les flames de les brases falleres per fer les delícies dels altres.

És, és ... No m'ho facis; no m'ho diguis; ho sé; ho sé, però en tinc tantes ganes que no ho vull pronunciar.  Et veig venir ..., para, para, ...