dimecres, 19 de març de 2014

Novetats sobre el besoncle Josep Maria

Vaig estar parlant telefònicament amb una néta del besoncle Josep Maria. El que va marxar als Estats Units i que n'estàvem gairebé convençuts que no tenia descendència. Aquesta néta viu a Puerto Rico i es diu Rachael. No penseu que és família tan allunyada. És com la Paula Alonso en relació a possibles fills de cosins de la Núria. D'aquesta forma ja hem trobat família a Xile, Venezuela i als Estats Units, i és que la mare tenia molts cosins escampats pel món dels que no teníem ni idea. Si a això afegim els de la banda Creus, tenim mig món connectat a l'ADN.

He estat actualitzant la informació al blog dels Requesens però per als mandrosos indicaré a continuació el paràgraf de la informació més rellevant.

Diu així:
José María va tenir una vida més atrafegada i potser no tan agraïda. Els primer anys, com a mínim. El 1919 va marxar a Cuba aconsellat per la seva mare. Tenia 18 anys. Allí es guanyava bé la vida ja que era un país pròsper basat, gairebé, exclusivament en el sucre que li va permetre poder fer uns estalvis. Però l’any 1920 es va produir una brusca caiguda del preu del sucre que va provocar un crac bancari i la fallida de les institucions financeres cubanes. Els estalvis es van fer fonedissos i ell es va trobar sense feina i sense diners. “Esa tierra se ha convertido para mi en una prisión” deia als seus germans que vivien a Xile. Es va allistar a l’exèrcit però un decret va abaixar el sou “desde el coronel hasta el último soldado y aquí fue Troya”.

Salomón també hi va ser. Va trobar feina en una joieria però l’esclat de la crisi el va fer decidir de tornar a Barcelona. Només s’hi va estar sis mesos. Mai li va contar a la mare la realitat del seu germà.

José Maria va demanar ajut econòmic als seus germans “xilens” per marxar amb ells. Si va arribar a anar a Xile, o no, es desconeix. La seva pista la perdem fins quatre anys més tard -1926- que la seva mare escriu al Consulat d’Espanya a Manila per tenir notícies d’ell i l’informen que ha perdut la nacionalitat espanyola per haver-se allistat a l’exèrcit dels Estats Units sense llicència del Govern espanyol. Afegeixen que si vol més informació es dirigeixi al Fort Mac Kinley de Manila. Probablement la seva sort va fer un tomb ja que del 1928 són seves unes fotos, que envia a la mare, d’una elegància extrema amb corbata, jaqueta de tres quarts, barret i guants. Aquestes fotos ja eren de Nova York.


Y ara la informació més recent que hem obtingut:
Darrerament hem contactat amb una néta de nom Rachael que ens ha explicat que als Estats Units va crear una cadena de perruqueries que portaven el nom de Joseph’s. En tenia moltes a Nova York i a New Jersey i el van ajudar a fer una petita fortuna. També, va inventar un sistema per allisar els cabells. Es va casar dues vegades. En el primer casament amb una dona porto-riquenya, de nom Zoilina, va tenir només un fill. En Norman, pare de la Rachael. Després es va casar amb Mercedes que és la parella amb qui va venir a Barcelona a finals del seixanta, visita de la que recordo que el rebien com si fos el Pla Marshall: l’oncle ric d’Amèrica. Mercedes tenia 5 fills d’una relació anterior que van rebre en herència tota la seva fortuna. Els darrers anys de la seva vida els va passar a l’estat de Florida, en el comtat de Broward, Miramar.

Norman, el fill d’en Josep Maria, es va casar tres cops. La primera esposa va morir al cap d’un any i va tenir 3 fills amb cada una de les altres dues esposes.


Si voleu veure un arbre genealògic complet dels Requesens cliqueu aquí