dimecres, 28 de març de 2012

La cronovia del 31 de setembre

 


No és pas cap broma. A la Colonia Palma Real de Puerto Vallarta, a l'estat de Jalisco, a Mèxic, existeix el carrer 31 de setembre.

Vaig enviar una carta, a una adreça que vaig trobar de Puerto Vallarta, demanant si em podien fer arribar una foto de la placa. Uns dies després, em van comunicar que engegaven un procediment administratiu del que acompanyaven un jpg del document d'aquest expedient. Es donaven un termini de cinc dies per a que  l'Ajuntament donés compliment a la meva sol·licitud. Passat aquest temps rebia un altre document oficial en el que s'acollien a la possibilitat legal d'allargar la gestió 5 dies més, per la quantitat de feina que tenien, i això certificat per un altre document jpg.

Avui m'ha arribat, ben puntual, la resposta amb dos documents oficials i una foto. Una carta de la persona que ho va ordenar -que casualment, es diu de nom i cognom com la dona del príncep Felip-, la nota de l'empleat que va anar a fer la foto i finalment, la foto del carrer, en absència de placa.

Una llàstima que no tingui placa però amb la foto del carrer ja paga la pena tot l'esforç que hi han posat tots en l'intent d'aconseguir-ho. És evident que ja els he donat les gràcies, no n'hi ha per menys.

Adjunto tots els documents i us recomano el número 04 d'aquest àlbum de Flickr. Tots tenen el seu què, però aquest i la foto són dignes de conservar-los. De fet, m'hagués generat un problema encabir la foto del carrer 31 de setembre en el carrendari però ja ho hagués resolt.


dijous, 8 de març de 2012

Cronovies en el suplement de La Vanguardia

Dissabte passat, en el suplement de La Vanguardia Es Estils de vida, va aparèixer de la mà d'Oriol Ripoll un article -a la secció, En Joc- que parlava de diverses iniciatives lúdiques que, arran de l'existència d'Internet, han aprofitat aquesta plataforma per fer-les extensives i participatives a més gent. Com que feia referència a Cronovies, us adjunto el pdf de l'article

Voldria aprofitar per dir-vos que Cronovies segueix tenint molt bona salut i que aquest any ja ha incorporat més de 60 carrers, entre els que trobem cronovies de nous països com Veneçuela, Estats Units o Tunis. A més, m'agradaria fer notar que estem a punt de cobrir 200 dates del carrendari; ens en falta una per assolir aquesta fita.

diumenge, 4 de març de 2012

La senyoreta Palmarola

La senyoreta Palmarola és una cançó de Cagalàstics que la Pilar, avui, ha trobat a Internet. M'he posat en contacte amb en Josep Magem (Cagalàstics) i m'ha comentat que fa més de quaranta anys havia anat a l'escola a Vic amb una senyoreta que es deia Palmarola -Carmen, creu recordar-. Diu, textualment, que la pobra dona no s'inflava pas ni era tan rabiüda com diu la cançó (bé, una mica de mal geni sí que tenia). Les cançons de Cagalàstic són cançons per riure, per cantar, per aprendre a ser i somniar..., tal com ell les defineix al Facebook.

La cançó la podeu trobar en aquest enllaç. i la lletra diu
La Senyoreta Palmarola era una mestra de l'escola
que els matins quan arribava,
tots pensàvem aquesta dona està inflada.
Era una dona rabiüda, una vella molt geniüda,
que de tant empipada com estava
cada dia més i més s'anava inflant, inflant, inflant...
Fins que un dia la Senyoreta, al matí quan va arribar
inflada com una bola, ja no es va poder aguantar...
I al mig de la classe se li va escapar...
Un pet, pet, pet, pet, pet
ai, ai, ai, ai quina pudor.
Un pet, pet, pet, pet, pet
tapat el nas que va de debò.
Un pet, pet, pet, pet, pet
ai, ai, ai, ai quina pudor,
la Senyoreta Palmarola
va fer un pet / que déu n'hi do!
I la pobra senyoreta des de el dia que va fer el pet
va quedar ben desinflada
i mai més ja no va tornar a estar empipada.
I és que la gent que té mal geni, han de vigilar,
perquè els que sempre s´empipen
al final poden rebentar.
Hem d'estar contents com gínjols, sempre hem de riure i cantar
o ens inflarem com una bola, com la pobra senyoreta Palmarola.
Que al mig de la classe se li va escapar...
un pet, pet, pet, pet, pet
ai, ai, ai, ai quina pudor
un pet, pet, pet, pet, pet
tapat el nas que va de debò
un pet, pet, pet, pet, pet
ai, ai, ai, ai quina pudor
la senyoreta Palmarola
va fer un pet / que déu n'hi do!
No és la primera cançó que porta el nostre cognom. En aquest enllaç del web del cognom podreu veure una referència a dues cançons més que porten per nom Palmarola. Una del cantant italià Roberto Gatto que canta l'illa Palmarola, al Laci, i l'altra del grup Terramaris.

Fer la fi del cagaelàstics vol dir acabar malament en la fortuna, en la salut; anar a mal borràs. És conegut el poema de Concepció G. Maluquer (1914-2004) de l'Auca de l'enfadós (pdf de la revista satírica La Pipa d'en Roc) que es refereix als darrers dies de Franco com la fi del cagaelàstics.