Feu clic sobre la foto per ampliar-la
No us recomano la prejubilació ni la jubilació. Us ho explicaré, doncs podria sorprendre aquesta afirmació. D'entrada et pregunten, i ara què fas? Dubten de que sigui l'estat ideal. Com es poden emplenar tantes hores? Ha de ser molt avorrit tenir tant de temps lliure a la teva disposició. Si els respons, per exemple, que cada dia vas a una classe de body pump, o que fas un curset d'història de cinema expressionista alemany ja estan tranquils. No són vuit hores de body pump, però fa el pes. Sempre em pregunto, però què fan els caps de setmana? Tant malament s'ho passen? Si t'agrada estar vuit hores veient la tele, és un pecat? T'aixeques a les deu, del llit a la taula, de la taula al sofà, del sofà a la taula, de la taula al sofà i passant per la taula un altre cop abans d'anar al llit. Molt, molt de sofà. Amb el comandament a la mà, unes crispetes i la xibeca, of course. Si t'agrada ... Només es viu una vida.
Jo no he triat això, però ...
Cada dia vaig a un centre d'activitat física on no fa massa em van fer una banyera exterior amb bombolles per a mi sol. En diuen spa i també hidromassatge o iacuzzi. M'han penjat tota classe d'avisos d'advertiments amb lletra grossa -ja fan bé, perquè sense ulleres no hi guipo- on, per exemple, em diuen que no m'hi estigui més de deu minuts. Jo sóc molt complidor i, com a molt, me n'estic trenta, però les tècniques -les noies que dirigeixen activitats- mai m'han hagut de cridar l'atenció ja que primer faig deu minuts, a continuació torno a comptar deu minuts més i així vaig fent. Mai em passo. Us asseguro que és un plaer. Ara a l'hivern els coneguts em saluden a través dels vidres i la situació em recorda el Floquet de Neu que girava l'esquena als curiosos. De moment procuro mantenir les formes.
També n'han penjat un altre que diu que respecti el silenci. De quan en quan no me'n puc estar de simular alguna conversa i es que si no ho fes així em tornaria ximple. Aleshores engego qualsevol tema. No cal ningú que em respongui. Hi ha molts que fan el mateix, tot i tenir interlocutors.
Quan surto de la banyera amb bombolles ja és una altra història que forma part d'un altre capítol. El que sí que us diré, es que passo pel costat de l'anomenada zona de gandules, totalment buit. Si algun dels rètols indiqués zona de ganduls potser faria servir les cadires plegables amb el seient de roba que reconec que fan bona pinta, però no vull que em confonguin. Tampoc entendré mai aquesta discriminació.
Potser algú es preguntarà per què no recomano la prejubilació però, si som molts més, encara em trobaré qui em demani un espai a la meva banyera. A l'estiu sempre hi havia els que s'hi ficaven i, per això, van haver de construir-ne una altra d'interior i ara tots van a la seva banyera.
1 comentaris:
Com m'has fet riure, Antoni! Boníssim: m'ha encantat!
Clar que sí; gaudeix de la teva jubilació que de jubilació, com de moltes coses a la vida, només n'hi ha una!
Només una observació: amb aquesta pell tan blanqueta... vés que no hi hagi qui t'ha confós realment amb en Floquet! Potser la teva imatge ja surt en algun catàleg d'alguna agència de viatges low cost d'imitació!
Apa, doncs això: a continuar gaudint de la vida que t'ho has ben guanyat!
Publica un comentari