País

Avui Google Videos m'ha enviat un correu anunciant-me que tanca aquest servei. M'avisava per si encara en tenia algun de penjat, que el recuperés i l'incorporés al YouTube. Quan he entrat a Google Videos he vist que en tenia tres i un d'ells 1984. Reis a casa els avis estava blocat. No el podia recuperar. No li he donat cap importància ja que he pensat que podien haver-lo blocat per fer massa temps sense ser visualitzat.

Els he localitzat al meu ordinador i els he penjat, aquest cop a YouTube. No ha passat gaire estona que he rebut un correu de YouTube en el que em diu que el contingut o la llicència del vídeo pertany a EMI. Entre incrèdul i sorprès m'han agafat ganes de riure. M'han robat la pel·lícula!, he pensat de seguida. 

M'ha costat entendre-ho però finalment se m'ha engegat la bombeta.

Doncs no, el lladre he estat jo. La música, els 45 segons de música que inclou, d'una cançó dels anys 50, és un lladronici sense miraments.

Us adjunto l'enllaç del vídeo, però si per cada visualització que en feu em presenten una factura, ja m'ajudareu a pagar-la,oi?

Ara tinc por. Tinc por de moltes coses. De que m'enxampin pel carrer taral·lejant una cançó o pensant en una tonada concreta; de la veïna del principal que sempre neteja cantant i jo que l'escolto per la finestra del lavabo; de quan posem la ràdio si algú de l'escala aprofita per escoltar-la, de, de, de, ....

Costaria gaire abaixar-nos de l'autobús d'aquest món i muntar-nos en una altra línia que no sigui de circumval·lació?

P.S. Juro, en nom de l'SGAE, de l'EMI i de tots els sants, que si hi ha alguna expressió registrada a l'escrit anterior és per culpa de la meva ignorància, encara que ja sé que aquesta no m'exclou de la culpa.