He rebut aquest Power Point que versa sobre un llibre pornogràfic dels rebesavis del Borbó actual, fet pels germans Valeriano i Gustavo Adolfo Bécquer, anomenat "Los Borbones en pelota". Si simplement fos una divulgació de les vivències sexuals dels Borbons espanyols m'hagués estalviat publicar-ho ja que d'això se n'ha parlat molt anteriorment, però en el seu contingut hi ha una cosa que m'ha agradat moltíssim i crec que un tuit no em permetria expressar bé l'emoció que m'ha produït. Havia d'esplaiar-me molt més. No sé si sabíeu que Sant Antoni Maria Claret va ser el confessor de la Reina Isabel II d'Espanya. Si fem cas a la creença popular de l'època es veu que els bunga-bunga d'en Berlusconi es quedaven molt curts si els comparem amb les orgies que organitzaven a la Cort d'Espanya. Però, sincerament, creieu que la Reina Isabel II se'n penedia en les seves confessions? No siguem babaus! No li calia! El mateix Pare Claret n'estava al corrent i sembla que en participava de les festes. Si teniu temps, contempleu aquests dibuixos en el correu adjunt i veureu el meu sant fent de les seves amb tota la cort reial. No sabeu fins a quin punt m'omple de joia portar aquest nom, saber de la seva història i que l'entronitzessin.
Em vénen al cap molts fets que han sortit a la llum en els darrers anys, però una cançó de la Trinca m'ho resumeix tot molt bé
El meu col·legi
Ens posaven l´uniforme:
bata de ratlles
i ens penjaven la cartera
a les espatlles
i ens portaven a un col·legi
ple de finestres
on una banda de frares
feien de mestres.
Aquells de quaders de "deberes"
aquells plomiers,
aquells pupitres de fusta
amb dos tinters,
aquella sotana negra
amb una creu,
aquella bragueta, inmensa
de cap a peus.
Ens feien entrar la llista
dels reis Gots
a base de plantofades
i mastegots
i ens deien quina és d´Austràlia
la capital
i els formaven el Espiritu
Nazi-onal.
"Venid y vamos todos
con flores a porfía"...
"¡Que buenos son los padres escolapios!
¡Que buenos son que nos llevan de excursión!
¡Que viva España y su tradición
y los padres escolapios que nos dan la educación!"...
"De Isabel y Fernando
el espíritu impera
moriremos besando
la sagrada bandera"...
Ells ens feien creure en Déu
mal que fós a cops de creu.
Aquell maig, mes de Maria
aquells rosaris,
aquell futimé d´estampes
i escapularis.
Aquell tancar-se en el wàter
tot el "recreo"
i aquell confessor que et deia:
"Quants cops fill meu?"
"Las manos sobre el pupitre"
l´hermano ens deia,
però ells de la butxaca
mai se les treia.
Que fóssim "puros y castos"
ens predicava,
mentres tot fent la ma morta
ens grapejava.
Aquella olor de col·legi,
rància ferum,
de llapis, de pell de taronge
i de pixum,
aquella paret davant,
aquells dos quadres,
i aquell Sant Crist penjat
entre els dos lladres.
0 comentaris:
Publica un comentari