dimecres, 28 de desembre de 2011

El rellotge

Avui, Dia dels Innocents, és el dia de les bromes. Encara que aquesta que podreu escoltar en el mp3 que us adjunto no va ser precisament en aquest dia, aquest matí l'han radiada en el programa d'El món a RAC1 on demanaven bromes que la gent ha fet o li han fet. Ja has mirat què portes penjat a l'esquena?

dijous, 15 de desembre de 2011

Paga o no paga la pena?

Diu la Mercè que no paga la pena penjar-la al bloc. No ho comparteixo i em prenc la llibertat de penjar-la com les altres que hem rebut. Jutgeu vosaltres, paga o no paga la pena? Bones festes, Mercè.

dimarts, 13 de desembre de 2011

Percepcions

Aquest aqüeducte que acabem de passar vaig tenir la sensació de que faria bon temps. De que no plouria ni faria massa vent. A vegades et mous per sensacions, d'altres és la pròpia natura que t'envia els seus senyals i d'altres és gasNatural. Aquesta vegada va ser un d'aquests darrers casos. 
Passejava per Llafranc i vaig ensopegar amb aquest full penjat d'un fanal i és aleshores quan vaig entendre que no podia fer mal temps aquells dies. Si els de la gasística s'atrevien a penjar-lo per a que els veïns anotessin l'última xifra del comptador, era impensable la pluja ni que fossin quatre gotes. 
Felicito aquesta empresa pels programes de divulgació del medi ambient i per aquestes originals iniciatives que malauradament, i passa amb sovintesa, no són prou valorades.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Els andorrans també us desitgem bones festes

Aquesta felicitació porta implícita una forta càrrega de simbolisme. Llisqueu, esmunyiu-vos, sortegeu els problemes que ens volen aclaparar. El 2012 a remuntar!
JEJ (Jana, Encarna i Jordi)

dimarts, 6 de desembre de 2011

La nadala de la Pilar

La Pilar s'ha avingut a penjar la seva nadala al bloc i és que a mi, el dibuix, em sembla genial. M'agraden aquests tres reis que tot i la feina que se'ls ve al damunt aquests dies, lluny de preocupar-se'n, tenen temps per oblidar-se de tot i passar-s'ho bé. Em preocupa, això sí, si estaran a punt el dia 6 ja que el rei negre té una merda com un piano. Que no vagin a l'establia el dia 25 tant me fa però el dia 6 haurien de fer la seva feina, oi?. Queda temps. Ja ho notarem.

dimarts, 29 de novembre de 2011

enigmoles

Avui, 29, hem conegut les dades del Baròmetre i, teòricament, demà a les 8 del matí es lliuren les dades d'audiència de l'EGM. D'entrada vull deixar constància de que no tinc preferència ni per RAC1 ni per Catalunya Ràdio. Indistintament escolto ambdues en funció del programa. Sé, també, que tots han guanyat amb aquestes dades. Això de la interpretació de resultats és com el fet de tenir raó que és la cosa més ben repartida de totes. Tothom n'està convençut que en té i molta. Per descomptat que aquesta reflexió no és pas meva.

Avui he decidit fer de Màrius Serra i he pensat unes enigmoles per celebrar els resultats però, Catalunya Ràdio no m'inspira i m'ha resultat més fàcil trobar-ne per a RAC1. Així que us les presento i si voleu conèixer el resultat aneu als comentaris d'aquest post on he penjat les respostes. Bona sort!

Vejam,

a) Aquest enigma us acompanya en l'èxit. T'aconsella la ràdio líder en audiència, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 1

b) esquinço totes les enquestes de l'EGM, de 9 lletres. Solució: vés al comentari 2

c) cerco aixopluc amb l'emissora que més m'agrada, de 9 lletres. Solució: vés al comentari 3

d) faig patchwork tot animant-vos per les ones, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 4

e) quan me'l vaig trobar vaig saber que era del 2000, de 10 lletres. Solució: vés al comentari 5

f) la tauleta com expressió de la meva llunyana fidelitat, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 6

g) d'un lloc on la ràdio és terapèutica, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 7

També demà, si no vaig errat, lliuren el premi Ondas a en Jordi Basté i a ell va dedicada aquesta darrere enigmola.

h) l'única escola que començada per la teulada s'enduu els guardons, de 5 lletres.
Solució: vés al comentari 8

diumenge, 27 de novembre de 2011

Argentina reconeix Catalunya



Argentina ha estat el primer país en reconèixer Catalunya com a nou estat. En un edifici del carrer Ausiàs Marc -entre Girona i Bailèn-, aquesta tarda ja onejava la bandera d'Argentina en el balcó de la seva recent estrenada ambaixada.
Lògicament, el tram de carrer ha estat tallat i el que m'ha estranyat és la presència de cotxes antics i un camió de Modasa que potser l'hi portava el mobiliari a l'ambaixador. Hi havia força gent però menys de la que m'hauria esperat per un esdeveniment d'aquesta importància. Benvinguts de totes formes. Desitgem que aquest sigui el primer d'un seguit de gestos del mateix tarannà, ben aviat.

dijous, 17 de novembre de 2011

Ho diem als castellers / Odiem que es tallés.

Acompanyo una jove a l'estanc i l'espero a la porta. Des de fora veig un rètol que l'avisa del perills del tabac avís per fumadors: moriran, delirant, en un tranquil lament. Penso immediatament en el mal que li fa fumar i, quan surt, li pregunto si no li diu res el que indicava el rètol. Sorprès em comenta que estava intentant entendre per què havia d'anar tan lluny? Què vol dir m'ho diran tranquil·lament els perfumadors de l'Iran?

I és que amb el llenguatge s'ha d'afinar molt ja que et pots trobar en casos com aquell que anava dient que pensava adoptar un indi visible davant els atroços intents de manar que els segreguin i el del costat, que ho sentia, va sortir corrents perquè havia entès començava a dubtar que fos indivisible i haver de demanar que s'agreguin un cop fets a trossos. O quan el Papa, passejant per Barcelona -se suposa i no s'oposa, fent una infracció de trànsit- el seu ajudant li etziba S'ha enterat (sic) que ho diem al pas zebra? i va fer una cara d'esparverat ja que va entendre Santedat, odiem el pessebre?. La cosa no va anar més enllà en cap d'aquests casos, com tampoc el d'aquella dona que el marit li volia canviar el cotxe i li diu al pagès, que volia desfer-se del seu tot terreny, ella s'oposaria, de tenir, de tractor, si va lenta i ell encara li rebaixava més el preu del tractor perquè va entendre que ella fos valenta suposaria detenir el detractor.

I després, el que costa desfer malentesos!

dimecres, 2 de novembre de 2011

Un dia a Vic amb la família comercial


L'Enric acompanyava les nenes per Vic en un passeig on tot convidava a sentir-se com a casa. Així ja sabíem que en el carrer Argenters s'hi troba des de fa molts anys la botiga de joguines Palmarola d'Interkits però ara s'hi ha posat una bacallaneria de nom Creus, porta per porta. Ens és totalment aliena aquesta coincidència pero les nenes Palmarola-Creus van aprofitar per fer-s'hi la foto.

Si voleu veure totes les fotos cliqueu aquí.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Avui 3C

No és que avui sigui un dia de preestrena de cinema. És quelcom millor: tota la vida dedicada a la informàtica i avui és un dia remarcable, per celebrar-ho. És el meu dia 3C; en faig trenta-ce. No m'amago anys. Simplement, estic acostumat a fer-ho en hexadecimal. És un hàbit que m'ha arrelat i ara, que estic a 4 anys de canviar de setzenari, em seria molt difícil modificar. Espero rebre la targeta però com la meva Marta ja la té (ella la paga perquè encara no li correspon), en tinc dubtes. En tot cas em conformo amb una cronovia que em falti i si ho feu us convido a una copa de cava a casa.

90-60-90?: ho pagarem car.

Aquesta és una histònia molt curta, del gènere de les enigmoles, no apte per a gent aliena a la família i amb prou feines si en sou.
  • No cal que us recordi que els propers 3 mesos s'aprofundirà en la crisi i ens situarem molt lluny d'aquelles mítiques mesures del 90-60-90. No és pas que ens ho imposi el Sr. Boi Ruiz, ni tampoc ens calen estudis que ho avalin, però irremeiablement passaran a ser del 60-50-30. Hauran de transcórrer 30 anys perquè ens puguem recuperar però ja amb uns cossos un xic deformes molt tocats per la crisi actual (90-80-60). Llei de vida. 

dijous, 15 de setembre de 2011

Cronovies: remodelació de continguts

Oi que sona bé el 31 de setembre i per què a Riudecanyes no els cal el dijous? Doncs són dues notícies recents que trobareu a Cronovies. Ara Cronovies té un format més propi de bloc i encara que s'han eliminat algunes pestanyes -de 6 n'hem passat a 3- no s'ha perdut gens de contingut. Tot al contrari, s'ha incrementat. La pestanya bloc permet més rapidesa en la inclusió de notícies relatives als cronovies i conté totes les notícies escampades abans en les altres parts del bloc. També s'ha incorporat el carrendari a la pàgina inicial per fer més visible l'objectiu de la pàgina. Ha estat una remodelació de continguts; el canvi de disseny resta per a més endavant.
Paral·lelament s'ha intentat difondre-la per diversos mitjans i és per aquestes accions que el diari Avui digital, recollia aquest matí les entrades esmentades del bloc.

dimecres, 17 d’agost de 2011

Curiositats de les cronovies

Quan vaig fer la foto, el 9 de març d'enguany, la placa deia Plaça del Vuit de març / Dia de la dona treballadora. Avui 17 d'agost el text ha canviat. Ara diu Plaça del Vuit de març / 8 de març, dia de les dones. Un canvi subtil interpretable des de l'òptica del primmirat. Probablement el funcionari que ho va decidir va pensar, a posteriori, que totes les dones no treballen i que calia refer la feina però ben feta. No fos que s'enfadés aquella que, quan pel matí posa els peus a terra, directament s'asseu al sofà de casa seva i només el deixa per tornar al llit. Ah! I també ara és més clara ja que, per si no ho sabíeu, Vuit de març és 8 de març. No sé què costa una placa però malaguanyats diners!
Curiositats de les cronovies


La cronovia és de la ciutat de Barcelona.
.

dimecres, 15 de juny de 2011

Els premis de l'enigmàrius: lleus motius per acumular indignació amb els bancs.

Es cobren 100€ o 250€ segon el premi. Vas a Unnim i t'obren un pla d'estalvi on ingressen els diners. Aquest pla com a molt et dóna un 1% anyal. Diuen que estan obligats a fer-te una assegurança i et cobren una quantitat anyal per aquest concepte que supera l'interès que et donen. I ja d'entrada. Això no t'ho expliquen quan obres el pla. Si aquests diners els deixessis tota la vida arribaries a tenir 0€. Quan ho vaig plantejar els vaig comentar que a mi em semblava molt bé deixar els diners a la seva entitat però sempre que tingués un rendiment positiu. Ho van entendre. És fàcil d'entendre, oi? Però el protocol és aquest i és el que s'ha de fer.
Vaig decidir rescatar els diners. El primer pas és transferir els diners del pla d'estalvi a un compte corrent. Això no és immediat. Un operari de la central es posa en una punta del cable i va bufant els bits fins que arriben a l'oficina. Dos dies d'espera per tornar a l'agència i obtenir el que quedava dels premis (uns 3€ menys dels 350€).
Si d'entrada els hi dieu que us voleu emportar la totalitat dels diners del premi, haureu d'esperar dos dies per a que l'import del premi es carregui en el pla d'estalvi (és un altre operari de la central el que bufa els bits perquè sinó no durarien gaire).

És la banca! I a qui t'has de queixar si el premi el donen ells? Petits detalls per omplir al calaix de la indignació.

dissabte, 28 de maig de 2011

dilluns, 23 de maig de 2011

A Cristian i Núria, que tingueu molta sort.

Res us he de contar si tots ho vau viure. Se'ls veia tan contents que contagiava, oi? Feia la impressió que tot estava molt assajat i això no s'aconsegueix sense una bona motivació, sense il·lusió. Molts detalls, moltes sorpreses i originalitat. Només se'ls pot agrair que hagin volgut compartir-ho amb nosaltres. Una festa molt maca.

Una d'aquestes sorpreses la van aportar la Montse i la Laia en la lectura d'un deliciós escrit que tot ell és una metàfora. N'hi van haver d'altres que segurament els va emocionar molt però aquest el ressalto per la seva senzillesa i pel seu missatge. Era com un conte. Un conte d'aquells en que superades les dificultats tots veiem i volem el desenllaç feliç. El Sol i la Lluna segueixen il·luminant però també saben que n'estem agraïts de la seva escalfor i de la seva llum. 
La Montse me l'ha fet arribar i us indico un enllaç per si el voleu llegir. S'ho val molt.

Fotos a Picasa

divendres, 15 d’abril de 2011

País

Avui Google Videos m'ha enviat un correu anunciant-me que tanca aquest servei. M'avisava per si encara en tenia algun de penjat, que el recuperés i l'incorporés al YouTube. Quan he entrat a Google Videos he vist que en tenia tres i un d'ells 1984. Reis a casa els avis estava blocat. No el podia recuperar. No li he donat cap importància ja que he pensat que podien haver-lo blocat per fer massa temps sense ser visualitzat.

Els he localitzat al meu ordinador i els he penjat, aquest cop a YouTube. No ha passat gaire estona que he rebut un correu de YouTube en el que em diu que el contingut o la llicència del vídeo pertany a EMI. Entre incrèdul i sorprès m'han agafat ganes de riure. M'han robat la pel·lícula!, he pensat de seguida. 


M'ha costat entendre-ho però finalment se m'ha engegat la bombeta.

Doncs no, el lladre he estat jo. La música, els 45 segons de música que inclou, d'una cançó dels anys 50, és un lladronici sense miraments.
Us adjunto l'enllaç del vídeo, però si per cada visualització que en feu em presenten una factura, ja m'ajudareu a pagar-la,oi?

Ara tinc por. Tinc por de moltes coses. De que m'enxampin pel carrer taral·lejant una cançó o pensant en una tonada concreta; de la veïna del principal que sempre neteja cantant i jo que l'escolto per la finestra del lavabo; de quan posem la ràdio si algú de l'escala aprofita per escoltar-la, de, de, de, ....
Costaria gaire abaixar-nos de l'autobús d'aquest món i muntar-nos en una altra línia que no sigui de circumval·lació?

P.S. Juro, en nom de l'SGAE, de l'EMI i de tots els sants, que si hi ha alguna expressió registrada a l'escrit anterior és per culpa de la meva ignorància, encara que ja sé que aquesta no m'exclou de la culpa.

dissabte, 19 de març de 2011

Tornarem


Ahir va sortir la notícia al diari Ara del rodatge de Tornarem, una minisèrie sobre uns republicans catalans que es van exiliar el 1939 i que van lluitar de mà amb els aliats per alliberar París amb l'objectiu de tornar posteriorment a Catalunya per fer fora el dictador.
Concretament, el proppassat dilluns dia 7, vàrem poder presenciar una part del rodatge fet al carrer Ausiàs March al costat de l'estàtua de Rafael de Casanova i que sorprén per la modificació del paisatge urbà.

En podeu veure algunes fotos nostres en aquest enllaç de Picasa o en aquest altra de Flickr.

dimarts, 15 de març de 2011

La calçotada dels súper-calçots.


Amb quines ganes arribes a Marmellar! Saps que t'espera l'esmorzar. Aquelles coques que ja t'entonen de bon matí i el cafetó que et comença a engegar els motors. Sense dobles sentits, ja m'enteneu. 

La secció lúdica a càrrec de la Montse. Uns Scattergories molt participatius on es destapaven les habilitats individuals. L'arribada del Fox (bé, no va arribar sol) i l'original targeta de convit del casament de la Núria i el Cristian com a altres fets diferencials d'altres calçotades. 

La Mercè i la Pilar es van encarregar de fer unes samarretes per a la quitxalla, si així en podem dir encara d'alguns que ja passen dels 20 i 25 -clar que hi ha nenes de més de 50!-. Com tot, fantàstiques (les samarretes.... i les nenes, esclar). Enguany s'han tornat a superar però ja no podran intentar-ho el 2012. Es va sentir a dir que s'havien "contractat els serveis" d'en Josep Maria per a l'any vinent. Una garantia, també. Expectació, si més no.  

Com cada any una festassa i cada cop, millor amb els calçots. El temps del dia anterior ens va fer la guitza i és que l'aigua caiguda havia deixat el camp fet un fangar. Així que tocava engegar les llars de foc. Uns calçots a l'estil campió, a l'estil Barça. En Josep Maria, animat pel Ricard, no tenia temps ni per fer una cerveseta. Obsedit per la feina ben feta, hi va posar els cinc sentits per obtenir el millor resultat dels calçots del Joan de la Torre. Fou un espectacle i la gent s'arremolinava al seu voltant. Com diu ell només hi ha una recepta vàlida: bon foc, molta responsabilitat i gens d’alcohol.  

Després la carn, on es va fer notar el segell del Bages. Quins xoriços! (la carn). I les botifarres? La silenciosa dedicació d'en Joan de la Creu.  

I què us en puc dir del paspartú de la Maria Antònia? Vist i no vist. Per llepar-se els dits.  

La festa va acabar amb el cremat de la Montserrat, com és habitual. Li vam descobrir el seu toc especial del que no se'n va amagar: uns granets de Nocilla (¿?). 

Vegeu-ne el vídeo on podem sentir de fons una versió molt especial de "El meu avi".  

Hi érem gairebé tots. Trenta-quatre i el Fox. Només no comptàvem amb en Guim (a Berlín), l'Albert, l'Ignasi, la Pili i l'Adrià. Una llàstima però l'any vinent ho hem d'intentar.


Fotos Jordi             Fotos Mercè           Vídeos Mercè

Em sap greu no esmentar-vos a tots però és que el Llibre de les Calçotades el deixarem per més endavant i és que ara no sabria què dir de la incommensurable aportació de tots plegats. Que ningú se m'enfadi (si algú s'enfada que ell mateix s'inclogui en un comentari).

dilluns, 28 de febrer de 2011

Arriba la Calçotada


Com cada any, per aquestes dates, arriba la festa. Arriba la Calçotada. El proper diumenge 13 de març ens tornarem a reunir per celebrar-ho amb tots els ingredients habituals. Tots pendents de si els calçots seran de criança pròpia com qui està atent a que tal jugador pugui estar a punt per al partit més important de la temporada. Però, tan si els tenim com si no, els calçots i el romesco no hi faltaran. Feu gana, que s'ho mereix.
El cartell d'enguany és de la Pilar.

divendres, 25 de febrer de 2011

El racó dels del Cor La Fontana


Per completar el dia dedicat als músics de la família us presento uns enllaços d'interpretacions de cant del Cor La Fontana on hi ubicareu l'Enric, la Montserrat i en Joan.

22.05.10 Església de Sant Ildefons. 
- Cançó de bres per a una princesa negra. Nana de Mallorca.
19.12.10 Teatre del Centre de Gràcia. Cant comú amb De PTOP.
- El noi de la mare. Tradicional catalana.
- Escolteu els àngels. F.Mendelssohn.
13.01.11 Teatre del Centre de Gràcia
- Canticorum iubilo de G.F.Haendel, i Dorm infant dorm de Francesc Vila.
23.01.11 Església Sant Ildefons. 
- Canticorum Iubilo de Haendel.

Els músics de la família

Per a qui encara no ho conegui, avui us presento dues pàgines web dels músics de la família.

La primera es tracta del blog de Nuar des d'on podeu gaudir de les seves cançons, escoltar les recents entrevistes a la ràdio, estar a l'aguait dels seus concerts, veure els seus vídeos o accedir als seus comptes de Facebook, Youtube o Myspace. És un bloc que encara que l'he descobert recentment, està actiu des de l'agost passat.



I l'altre és la pàgina web de Kiezaa on l'Enric irromp en l'escena musical com a prometedor DJ professional i us permet accedir a les seves composicions, o sessions en l'argot.

Molta sort a ambdós!

Quina dècada!

Amb un retard considerable us podem fer arribar aquesta filmació de la Montserrat d'una actuació dels Palmarola-Meseguer en el Teatre Auditori de la Fundació "La Caixa" de Granollers. Quina dècada! era el nom de l'obra representada el 20 de juny de l'any passat. 

En els tres vídeos apareix la Paula just davant del director que, sovint, la tapa. En Josep Maria és  més reconeixible a la part alta, sota la vestimenta hippie, el cabell llarg, la floreta al cap i el maquillatge d'haver explorat estats alternatius de la consciència.

Les tres peces porten per títol Cuéntame, Califòrnia dreaming i We are the world.

Us recordo que el 4 de juny a les 22:00 interpretarà Mar i Cel en el Teatre Auditori de Granollers i que les entrades ja són a la venda.

dilluns, 24 de gener de 2011

Tots som iguals?

Sí tots som iguals amb l'excepció dels membres del Cos Consular.
Suposo que coneixeu Avancar, l'empresa de Car Sharing (lloguer compartit de cotxe) que té una colla de places reservades en els aparcaments Saba de la ciutat de Barcelona i també algunes en superfície. Un exemple d'aquestes últimes és la que tenen a al carrer Sicília cantonada Provença i és on va succeir el que us narraré.
Quan vaig arribar per aparcar-hi em vaig trobar les tres places reservades ocupades. Truco a Avancar i em comenten que tenen un conveni amb la grua que en deu minuts s'hi presenten per retirar els cotxes. Quan va arribar la grua 20 minuts més tard, dos dels cotxes ja havien abandonat la plaça i vaig poder col·locar-m'hi. Havia decidit, de totes formes, esperar l'arribada de la grua per comprovar el que m'havien dit. Quan la grua es decidia enretirar el cotxe que restava mal aparcat els vaig saludar i me'n vaig anar. Vaig sentir que em cridaven i em van fer tornar, molt amablement. Era per comentar-me que aquell cotxe no se'l podien endur ja que era del Cos Consular de l'Equador i podien generar un conflicte diplomàtic de la Generalitat.
Tot això us ho comento ja que si teniu una plaça d'aparcament, on sigui, pròpia o llogada, tingueu en compte que si se us col·loca un cotxe del Cos Consular no us podeu queixar. Tenen un altre règim i no volem guerres, volem la pau.

diumenge, 23 de gener de 2011

Els Borbons i Sant Antoni Maria Claret

He rebut aquest Power Point que versa sobre un llibre pornogràfic dels rebesavis del Borbó actual, fet pels germans Valeriano i Gustavo Adolfo Bécquer, anomenat "Los Borbones en pelota". Si simplement fos una divulgació de les vivències sexuals dels Borbons espanyols m'hagués estalviat publicar-ho ja que d'això se n'ha parlat molt anteriorment, però en el seu contingut hi ha una cosa que m'ha agradat moltíssim i crec que un tuit no em permetria expressar bé l'emoció que m'ha produït. Havia d'esplaiar-me molt més. No sé si sabíeu que Sant Antoni Maria Claret va ser el confessor de la Reina Isabel II d'Espanya. Si fem cas a la creença popular de l'època es veu que els bunga-bunga d'en Berlusconi es quedaven molt curts si els comparem amb les orgies que organitzaven a la Cort d'Espanya. Però, sincerament, creieu que la Reina Isabel II se'n penedia en les seves confessions? No siguem babaus! No li calia! El mateix Pare Claret n'estava al corrent i sembla que en participava de les festes. Si teniu temps, contempleu aquests dibuixos  en el correu adjunt i veureu el meu sant fent de les seves amb tota la cort reial. No sabeu fins a quin punt m'omple de joia portar aquest nom, saber de la seva història i que l'entronitzessin.

Em vénen al cap molts fets que han sortit a la llum en els darrers anys, però una cançó de la Trinca m'ho resumeix tot molt bé

El meu col·legi
Ens posaven l´uniforme:
bata de ratlles
i ens penjaven la cartera
a les espatlles
i ens portaven a un col·legi
ple de finestres
on una banda de frares
feien de mestres.


Aquells de quaders de "deberes"
aquells plomiers,
aquells pupitres de fusta
amb dos tinters,
aquella sotana negra
amb una creu,
aquella bragueta, inmensa
de cap a peus.


Ens feien entrar la llista
dels reis Gots
a base de plantofades
i mastegots
i ens deien quina és d´Austràlia
la capital
i els formaven el Espiritu
Nazi-onal.


"Venid y vamos todos
con flores a porfía"...


"¡Que buenos son los padres escolapios!
¡Que buenos son que nos llevan de excursión!
¡Que viva España y su tradición
y los padres escolapios que nos dan la educación!"...


"De Isabel y Fernando
el espíritu impera
moriremos besando
la sagrada bandera"...


Ells ens feien creure en Déu
mal que fós a cops de creu.
Aquell maig, mes de Maria
aquells rosaris,
aquell futimé d´estampes
i escapularis.
Aquell tancar-se en el wàter
tot el "recreo"
i aquell confessor que et deia:
"Quants cops fill meu?"


"Las manos sobre el pupitre"
l´hermano ens deia,
però ells de la butxaca
mai se les treia.
Que fóssim "puros y castos"
ens predicava,
mentres tot fent la ma morta
ens grapejava.


Aquella olor de col·legi,
rància ferum,
de llapis, de pell de taronge
i de pixum,
aquella paret davant,
aquells dos quadres,
i aquell Sant Crist penjat
entre els dos lladres.