Si entreu en el carrer Pedro Cerón observareu una altra casa enganxada a la que era la nostra. El solar d'aquest edifici també era propietat i és per aquí on entraven els camions que s'havien de reparar. Els camions eren del negoci de cal del pare. El garatge era just a la planta baixa de la casa. En el solar hi teníem les gallines i altres bèsties.
La porta que veieu a la cantonada no era l'entrada principal: era l'entrada a les oficines. A la vivenda s'hi accedia pel mateix carrer Dr. Pasteur per l'altra porta que s'intueix. La meva habitació -l'únic germà amb una habitació individual- era la de la finestra de dalt de tot de la cantonada. La resta dormien en una superhabitació que no donava al carrer però sí al solar de les gallines. D'aquesta estança en tinc un record com d'hospital. La sala ja en tenia forma però sempre hi havia gent malalta amb la rosa, el xarampió o els carnots que s'havien d'operar.
La finestra de sota de la meva habitació i les dues del costat eren el menjador. L'última de Pedro Cerón la cuina i l'altra de Dr. Pasteur, el despatx del pare. Per a més privilegis i enveges de tots -als germans amb dirigeixo- recordeu que només el pare i jo teníem despatx. El meu sense finestres sota la volta d'una escala.
Al pis de dalt hi havien les habitacions i encara per sobre es trobava el terrat des d'on podíem contemplar els petroliers com arribaven i sortien del Puerto de La Luz.
0 comentaris:
Publica un comentari