dimecres, 27 de gener de 2010

Truc de cuina per a les carxofes

Potser ja el coneixeu però us l'explico. Tothom sap que per l'efecte de l'oxidació les carxofes es tornen negres en contacte amb l'aire. Una forma d'evitar que es tornin negres és afegint-hi un raig de llimona o hi ha qui diu, un raig de vinagre. El problema és que les carxofes s'impregnen d'aquest gust àcid. Doncs bé, la meva professora del Caprabo, la meva admirada Mireia Carbó, ens va explicar un truc que també he trobat a internet en un bloc.
La Mireia ens va dir, i ens ho va demostrar, que un cop ens quedin els cors de les carxofes, els hem de posar en un bol amb aigua i un manat de julivert. Com que la carxofa té tendència a anar-se'n cap a dalt hi posarem paper de cuina (un parell de fulls) a sobre. El paper es mullarà i mantindrà humitejada la carxofa. Ho vaig veure i funciona.
Després, agafeu el julivert, l'assequeu i el tritureu amb la batedora amb un parell d'alls. El poseu a la nevera en un pot de vidre i ja tindreu preparada la picada per a quan la necessiteu.
Bon profit.

diumenge, 10 de gener de 2010

Dies binaris


Avui i demà estem d’enhorabona. Són dies binaris. Dies com aquests només n’hi ha 36 en tot el segle. La informàtica ens ha acostumat a posar la data en la notació dd.mm.aa o aa.mm.dd on d és el dia, m el mes i a és l’any. Celebrem com a curiositat que avui és dia 9 del mes 9 de l’any 9 i potser a les 9 i 9 minuts però les dates també ens en reserven d’altres. Així avui és 10.01.10 i demà 11.01.10. Dies fets de zeros i uns, com la informàtica. La existència o no d’impulsos representada per aquests dos dígits. Això ja va succeir l’1 de gener i tornarà a passar a l’octubre i al novembre, i només esdevé en els anys que acaben en 00, 01, 10 i 11. És un fet singular.

divendres, 8 de gener de 2010

Premonicions


Anem al dinar de Sant Esteve. Ens porten en cotxe. De sobte un vianant ens fa senyals de que portem punxada la roda dreta del darrere. Una desafortunada casualitat. Un taxi –aquesta mateixa tarda– ens porta a l'aeroport ja que marxem a Berlín. Poca estona després d'haver carregat les maletes, un altre vianant li fa veure al taxista que la roda dreta del darrere estava punxada. Segona desafortunada casualitat.
Si ja és estrany punxar una roda, més ho és que en qüestió d'unes tres hores pugéssim en dos cotxes amb la roda de la mateixa posició punxada. Potser tenia un significat. Potser tenia un sentit premonitori que s'intuïa però que no el sabíem interpretar.
Com no podia ser d'una altra forma ens vàrem passar tres hores dalt de l'avió per una avaria tècnica i és llavors quan el pilot va anunciar que aquell vol no podia sortir i que fins passades dotze hores no partiríem. Quina mala sort!. Això tampoc era normal. És el que anunciaven les dues rodes punxades? És aleshores quan comences a qüestionar-t'ho tot.
Et ve al cap aquella típica notícia de qui va perdre l'autobús i no va poder agafar l'avió que desgraciadament va caure (evidentment, mai es parla de qui no tenia plaça i al final el van encabir en el vol). Era una premonició? En el nostre avió, a tot el passatge li va passar alguna cosa que no va saber o no va voler interpretar? Però qui assigna les premonicions? Quin criteri se segueix per triar els destinataris de les premonicions? Penso en les tres noies de Fàtima, en l'il·luminat que un cos verd li porta missatges de Mart. Si les rodes punxades haguessin estat les del davant, què és el que hagués volgut dir? Al taxista de la roda punxada, que feia el primer viatge aquella tarda, com li va anar la jornada? Si fos tan clar que, quan succeeixen situacions anòmals, aquestes tenen el seu significat quina decisió has de prendre si se't presenten? És obvi que ens cal un criteri de valoració de les premonicions, oi? Punxar una roda, tant per posició; punxar-ne dues tant per combinació i així indefinidament. Per si de cas, a mi, creuar-me amb un gat negre, seguirà tenint valor zero.