dimecres, 9 de desembre de 2009

A peu de carrer: banctifrici

Cada dia ens omplen amb nous termes i no sempre dónes a l'abast. Quanta gent sap per què en diuen cas Pretòria? Jo no; segurament em vaig perdre el primer capítol. Qui ho sàpiga li agrairé que m'ho faci arribar. No creieu que estaria bé un banc de dades consultable en un web o en un bloc on hi fossin totes aquestes paraulotes i qui se les va treure del barret?.

del bloc "casi freaks"
Us n'explicaré una de poc coneguda: banctifrici.
No la confongueu amb bancticidi. El banctifrici és l'estratègia dels bancs que, per greixar llur negoci, consisteix en dir-te binaca oferint-te les coses més inimaginables. Un cop hi ets, et fan seure ben kemphor i és aleshores que et fan signal molts fulls tot deixant-te colgate per a tota la vida. Ningú posa en dubte que és un negoci molt rendible - el contrari els portaria al bancticidi - però com podeu comprovar també és molt rentable. Queda més clar, oi?

P.S. Dedicat a en Màrius Serra que l'altra dia parlava de l'ús de rentable i rendible a l'Avui.

dijous, 5 de novembre de 2009

Des de Berlín, primera crònica

Hallo, Palmarola's!

Des dels 9˚ que actualment ens refresquen les idees a la capital d'Alemanya –poca broma, això és calor aquests dies– us faig arribar la primera crònica de la meva vida per Berlín.

Però l'haureu d'anar a buscar al meu web: www.gbib.cat, on aniran apareixent sense ordre ni concert, o sigui, imprevisiblement.
Algunes formes de seguir-ho pot ser per rss (http://www.gbib.cat/feeds/posts/default?alt\x3drss), twitter (http://twitter.com/gbonaventura) o mirant cada hora el bloc per veure si s'ha actualitzat (encara que això comença a ser considerat com a malaltia, últimament).

Espero que us agradin i si mai teniu res a dir-hi, feu-ho!
Fins a la propera entrada!

Una abraçada per tots i cadascun!
Guim

Vista parcial de l'habitació (amb el llit fet!)

dilluns, 2 de novembre de 2009

Prefabricats

La Teresa Forcades - la monja - segueix destapant els interessos ocults de les farmacèutiques. Si teniu temps doneu un cop d'ull a aquest document pdf que porta per títol Los crímenes de las grandes compañías farmacéuticas.

D'ella també és el vídeo Campanas por la gripe A.

Insistint en el tema també està bé llegir l'article Tenim un pollastre d'Imma Tubella rectora de la UOC, a l'Avui d'avui. Una més a denunciar la manipulació.
Diu Tubella, per exemple "..... l'altre dia llegia a internet l'informe de les Nacions Unides Projecte Fam, que deia que cada dia moren de gana al món 24.000 persones, el 75% de les quals són nadons de menys de cinc mesos, és a dir, l'equivalent a la caiguda de seixanta-cinc avions Jumbo Boeing 747 cada dia plens de nens". I ens preocupa la caiguda d'un sol avió o un atemptat terrorista en que mor una persona perquè això pot desestabilitzar la "democràcia" i els interessos de la classe governant o les seves cadires.
Preguntava en Manel Fuentes avui al Matí de Catalunya Ràdio "per què les enquestes no consideren els que no pensen anar a votar?"
I jo que encara estic a favor d'anar-hi!

dimecres, 30 de setembre de 2009

Sorpreses de la vida



No se si és per totes les hores que ha passat el Toni amb el vostre pare i avi darrerament, que en l'últim viatge que vàrem fer aquest estiu a Budapest ha pres una decisió dràstica relativa als seus valors espirituals i morals.
Si no us ho creieu aquí teniu una petita mostra!
De més verdes en maduren, diuen...


dimarts, 15 de setembre de 2009

Cronovies finalista Premis Blocs Catalunya 2009


Aquest web ha estat triat finalista dels Premis Blocs Catalunya 2009 en l'apartat de Blocs personals. Els guanyadors es donaran a conèixer el proper dia 2 d'octubre en un acte que es farà a Vic. El meu agraïment a tots els que ho heu fet possible mitjançant el vostre vot.

La notícia a directe!cat i a la pàgina de l'organització dels Premis

dimecres, 22 de juliol de 2009

Ara fa 50 anys

Ara fa 50 anys que els Palmarola-Creus iniciaven el viatge que els portaria definitivament a Catalunya. A les 00:00 del dia 24 de juliol de 1959 el vaixell Ernesto Anastasio de la companyia Transmediterrànea sortia del Puerto de La Luz, a Las Palmas de Gran Canària, i catalunyitzàvem el dia 28 a les 4 de la tarda.

Un viatge tan llarg com el de l'Apol·lo XI però que sorprenentment no se'n parla tant. La Montserrat - primera dona pilot - ja havia format part d'una tripulació anterior en la que la nau va retornar a Les Illes Canàries amb èxit. Aquest cop la idea era formar el primer assentament permanent i va arrelar amb força fins al punt de crear unes quantes colònies a Barcelona, Granollers, Manresa, Andorra i Tarragona. De fet va ser un petit pas per a la humanitat però no tant petit per a nosaltres. La tripulació formada per Montserrat, Mercè, Lluís, Joan, Xavier i jo - l'Antoni - anava acompanyada dels pares i de l'àvia paterna. El dia 24 recalàvem a Tenerife i el 25 a Màlaga.

A la foto cinc dels sis tripulants amb dos membres nous de l'espècie davant una nau de l'època.

Quants records tindreu acumulats d'aquests dies! Ningú de nosaltres recorda qui va ser el primer de posar el peu a terra i si algú ho sap calla ja que el més important era l'equip que fèiem amb l'objectiu comú d'arribar a aquell planeta que la mare sempre en parlava i que semblava inabastable, de nom Catalunya. La reproducció de l'espècie va proseguir a Barcelona. Per als incrèduls, per als que no creuen que mai vàrem catalunyitzar els diré que tenim fotos dels assentaments.
Proposo un sopar el mateix dia 28 per celebrar l'efemèride que m'agradaria brindar amb Pepsi-Cola, la primera beguda que em van oferir els indígenes. Us avenço que no estic d'acord de deixar-ho per al centenari.

El vaixell Ernesto Anastasio
Una informació trobada a internet concreta la data de la retirada en el 24 d'abril de 1980 i es vanta de no haver perdut vides. ("Ernesto Anastasio was wrecked off the Spanish coast on the 24th of April 1980, with no lives lost.")
Aquest vaixell va participar en l'evacuació de ciutadans espanyols de Guinea Equatorial - a finals de març i primers d'abril de 1969 - desprès d'esdevenir independent com a país i l'assassinat del cap de l'oposició a Macías.

divendres, 17 de juliol de 2009

Ara ja podeu escoltar les notícies

Si us hi fixeu, en totes les notícies hi apareix aquest enllaç
((·)) Escolta aquest post
que, si hi feu un clic, una veu us permetrà escoltar la notícia en comptes de llegir-la.

dijous, 18 de juny de 2009

Cronovies opta als Premis Blocs Catalunya 2009


Cronovies opta als Premis Blocs Catalunya 2009 a l'apartat de Blocs personals. 

Podeu fer un cop d'ull als blocs que es presenten i si considereu que Cronovies podria ser un dels finalistes, doneu-li el vot fent un clic en el títol o bé aquí

Data límit: el 10 de setembre.

Teniu en compte que rebreu un correu per validar el vostre vot i que si no es fa és com si no l'haguéssiu votat.

Important: necessitem complicitats.  Si el considereu interessant feu-lo conèixer. Cerqueu dins de les vostres llistes de contactes qui ens podria donar suport. 

Moltes gràcies,

dilluns, 15 de juny de 2009

Cronovies. RAC1 se'n fa ressò

Avui en el programa El món a RAC1  a les 07:55 del matí s'han fet ressò del web de Cronovies.
Si cliqueu en el títol podreu escoltar la notícia.



També podeu trobar en aquest enllaç el text del que han dit.

dimecres, 3 de juny de 2009

Els nois de la Coral (i la noia)

Aquests del Cor La Fontana ja han començat la tournée de la temporada. Aquest cop han viatjat cap a Les Illes, concretament a Eivissa. El concert el van fer dissabte passat dia 30 de maig. De totes formes el 14 de juny els tindreu més a prop i els podreu gaudir a l'Auditori Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí a les 6 de la tarda.
cliqueu sobre la foto per veure de mida natural la Montserrat, l'Enric i en Joan. També si ho feu en el títol podreu anar a veure les fotos penjades a Picasa. Els que porten mocadors de colors són el del Cor La Fontana; els dels mocadors blanc són els de la coral d'Eivissa.

dilluns, 25 de maig de 2009

dijous, 21 de maig de 2009

Alquímia i Directe!cat


Em plau convidar-vos a l'esdeveniment de l'any...


Aquímia '09.Metamorfosi
ART SUBTERRANI BCN
"En aquesta 5a edició, pintura, fotografia, escultura, instal·lació, vídeo, performance, teatre i música, s'apleguen sota el misteri de la transformació de la pedra en or, de la metamorfosi artística!
En un passat massa mitificat, era l’entorn el que configurava la cultura, actualment cadascú se la crea a mida, prenent mil mostres de tot arreu en una constant, necessària, inconscient metamorfosi, l’atur de la qual significa la mort. O... què és la metamorfosi!?"


Enguany hi presento la meva obra més personal i introspectiva:
"Metamorphus metamorphans. Justificació del canvi."

M'agradaria compartir-la amb vosaltres, us hi espero!



Aquímia '09.Metamorfosi 23 de MAIG a partir de les 20:30 a l’ESPAI JOVE GRÀCIA. Carrer Gran de Gràcia, 190, bicing i metro Fontana (L3).
alquimia09.blogspot.com

I també aquest cap de setmana...
"Sarajevo, ciutat de contrastos" Primera crònica de la meva estada a Bòsnia i Hercegovina del passat abril.
La trobareu dissabte 23 i diumenge 24 a la portada del diari digital Directe!cat: www.directe.cat





Atentament,
Guim Bonaventura i Bou

dimarts, 5 de maig de 2009

Un pas endavant a palmarola.cat!



Ja teniu la pàgina web dels Palmarola. Dels Palmarola i Palmerola d'aquí i d'arreu del món. Un lloc on hem desenvolupat tot el coneixement actual del nostre fil conductor i al que us convido de participar-hi. La pàgina també és vostra i depèn de les vostres aportacions. És el lloc de trobada de tota una sèrie d'informacions o curiositats fins ara escampades que en el cas de l'origen del cognom potser us poden donar una visió diferent de la que teníeu.

Potser pensareu que és una forma com qualsevol altra de destinar-hi o de perdre el temps. O potser ho titllareu de ximpleria. També ho penso de la mateixa forma que crec que conèixer qui eren els meus avantpassats no ens modificarà la vida. Està clar que són coses que no les pots canviar i si venim d'aquí o d'enllà és un fet immutable, ni millor ni pitjor.

Però la curiositat tots la tenim i en algun moment ens hem fet preguntes relatives al cognom. Això ho accentua el que sigui un cognom poc estès. No és el mateix que dir-se Garcia, amb tots els respectes. Segur que amb els Garcia es podria fer un web inacabable però els Palmarola de tot el món, de primer o segon cognom, estan al voltant de les 125 persones i aquest fet fa el web més atractiu i possible, alhora. La coneixença de que hi ha una illa amb el nostre cognom – també els Garcia en tenen – és un fet que a la vegada que ens resulta xocant, ens fa sentir més identificats i per aquest motiu hi apareixen tota una sèrie de coses que porten de nom el nostre cognom.

Pot dependre del que coneixem d'algú que porti un cognom determinat l'empatia per aquest cognom però en el cas de la família és un fet generacional i inevitable. El portem escrit i és el nostre.

Han estat uns quants anys de recerca. El 2004 abandonàvem el web que teníem per iniciar el projecte que ara ha culminat. Aquella pàgina es basava en la informació de les notícies que movien la família. Ara això ho tenim al blog i el web té una orientació de informacions més estables.

També volia comentar que està a disposició de qui ho vulgui el Fons documental digital de la família.

Finalment, el nostre agraïment a tots els que hi han contribuït però en especial a la Mercè, germana, que n'és l'autora dels botonets gràfics del menú i hi ha passat força hores en la verificació dels textos escrits. 


D'ara en endavant entrant per palmarola.cat (tal qual) podreu dirigir-vos a la informació del cognom, a la informació del Cronovies i al blog Impressions. Molt fàcil, oi?

dimarts, 21 d’abril de 2009

Nou contingut al blog

El nou web palmarola.cat -d'inauguració imminent- no allotjarà fotos d'esdeveniments familiars com teníem en l'altre ja que avui en dia hi ha sistemes més òptims i que no carreguen el nostre servidor. Penseu en Picasa, Flickr o tants altres. Moltes d'aquelles fotos encara es poden veure hores d'ara en els llocs originals i he pensat que podíem recuperar l'accés incorporant els enllaços en el nostre blog. Així trobareu un nou apartat a la dreta d'Impressions que porta per títol Fotos antigues on gaudireu d'imatges com les dels naixements de la Marta, la Jana o l'Adrià, de festes d'aniversari o alguna trobada de Marmellar.

dilluns, 20 d’abril de 2009

L'avi Joan soci de l'Ateneu Barcelonès

Tal com consta en el Butlletí de l’Ateneu Barcelonès de 1917 el nostre avi Joan Palmarola fou el soci 1916 de l’Ateneu.

Diploma d'honor per a feynas de Senyora

En aquesta nota de la revista La llumanera de Nova York de maig de 1875 hi apareix Ignacia Palmarola Cayol, tia de l’avi Joan Palmarola que va viure del 1859 al 10 de novembre de 1879. Va guanyar un diploma d’honor – la màxima distinció – en una Exposició de feynas de Senyoras, malauradament no coneixem en quina feyna de Senyora era experta i això que tenia 16 anys.

La Exposició de feynas de Senyora.
Prometérem donar á coneixer als nostres lectors los noms de las Senyoras expositoras que sortissen premiadas en eix certámen que se celebrá á Barcelona en lo mes de Decembre y que tants elogis ha merescut de la prempsa catalana ; peró com passan de sis centas las que han rebut " Diplomas de 1ª. y 2ª.` classe de mérit artístich é industrial ", no 'ns es possible anomenarlas á totas y ens acontentarém ab fer coneixer los noms de las que han merescut " Diplomas de honor ", que son las segucnts : Na María Obrador de Peris.—Na Teresa Mosso. —Na Dominga Santonja.—Las religiosas Benedictinas del Convent de Santa Clara.—Na Florencia Amell.—Na Balbina Riera de Carreras.—Na Mercé Amell y Bofill.—Na María Espinós.—Na Enriqueta Cuadras.—Na Ignacia Palmarola y Payol.—Na Carolina Sirvent.—Na Josepha Casades de Campill.—Na Imelda Alvo.—Na Feliciana Vallcorba y Mercader.

La llumanera de Nova York era una revista mensual il·lustrada, d'una gran qualitat de presentació i contingut, editada en català a Nova York per l'escriptor Artur Cuyàs i el dibuixant Felip Cusachs. En sortiren 73 números (novembre del 1874 - maig del 1881). Hi col·laboraren una bona part dels escriptors i els artistes catalans de l'època.

Escrits de l'avi Joan

Revista Joventut

ARCA és un arxiu digital de revistes antigues on podeu trobar fins a 175 títols com el Be Negre, En Patufet o Pèl & Ploma.

Entre les revistes que tenen digitalitzades hi trobem Joventut que es definia com un periòdich catalanista: art, ciencia, literatura i que sortia els dijous. Com ja us vaig informar havia localitzat 4 articles de l’avi, que ara ja en són 6, de quan ell tenia entre 29 i 31 anys.

Com he pogut copiar el contingut de l'original i és més fàcil llegir-los aquí us faig coneixedors dels articles. Parla de l’amor, de l’amor per les persones i per les coses, de l’amor que un any enrere tenia però ja no té. Resulta sorprenent llegir aquests articles en un català encara no normalitzat pel Pompeu Fabra. No us avorrireu. És narrativa però traspua poesia i també sentiment.

03.05.1900
Flor de marge, per Joan de la Creu Palmarola.

FLOR DE MARGE
Amagada per l’herba humida que creixia en un barranch, vareig veure un dia una planta de flors petitas y moradas, que ab sa flayra perfumaven tot l’ambent.
Y tant va agradarme aquella planta modesta, que, arrencantla ab molt compte del fanch en mitj d’ahont creixia, vareig trasplantarla en terra de bona sahó, triada per ella, y vareig guarnirli un test que semblava un niu d’enamorada. Las flors varen caure al trasplantarla.
Com vareig cuydarla! Ab quin amor, esperant véurela florida! Y la planta creixia, creixia,’s feya ufanosa... y res més: ni una poncelleta va obrir son caparró morat demunt la verdor de las fullas.
Va passar molt temps. Ella cada dia més anyoradissa del marge, més orgullosa de serne filla; jo, enamorat cada dia més, adolorit de no sentir el perfum de las floretas que tant m’havian encisat.
Pobre de mi, que no sabia què’l trasplantar fa mal: si no al cos, á l’ánima; si no á la planta, à la flor!
Pobre violer! Vareig tornarlo al barranch, al marge; y á la primavera següent, quin goig que feya la planta, plena de violetas, escampant son perfum per aquell barranch!...
A quants homes els passa lo que á mi va passarme ab aquella flor de marge!
JOAN DE LA CREU PALMAROLA.

16.08.1900
Fresca d’estiu, per Joan de la Creu Palmarola.

FRESCA D’ESTIU
No podent anar à estiuhejar en cap establiment d’ayguas més ó menys medicinals ahont la gent rica va més pel luxo d’exhibir- se que pera curarse; ni podent tan sols arribarse fins à un poble de montanya, els pobres que pasém l’estiu à ciutat, després de la xardor del dia hem de buscar la mica de fresca que corre à la nit.
Ara farà un any que ab aquest propòsit vaig sortir una nit de casa buscant un lloch hont hi fes un xich de fresca. Sense darmen compte, vaig trobarme en el passeig de Gracia. Alió semblava la fira del amor, ahont las mares hi duyan á sas fillas. Aquell seguit de gent, uns passejant amunt y avall, altres sentats en cadiras fent rotllo, privant el pas, va ferme fugir mitj marejat y anar Gran-Via avall, fins arribar als jardinets de la plassa de Tetuán.
En aquella plassa tot era quietüt. Una parella, asseguda en un dels banchs, parlava baixet, tan baixet, qu’aquell xiu-xiu què’s sentia semblava’l sospir del vent quan passa jugant ab las fullas dels arbres. A no ser per la llum dels fanals, ningú’ls hauria vist.
En un dels caminals vorejats d’eura y gegantinas magnolias que formavan els jardins, hi havia un jove d’uns vintinóu ó trenta anys, passejant neguitós, com si esperés à algú ab molt’ansia. Fumava. Quin fumar un cigarro darrera l’altre! Y ab quin afany mirava vers el comensament del caminal!
Al punt qu’en un rellotje vehi tocavan las deu, va venir pel caminal una dona acom- panyada d’un noy. Era alta, esbelta, el cabell negre, els ulls no gayre grossos, però molt vius, la boca petita y’ls llabis vermells.
S’ajuntà ab el jove qu’esperava, y que s’agafà del bras d’ella. Què ditxosos devian ser! Quin benestar respirava’l món!.. Enrahonavan à mitja veu, semblava que tinguessin por de despertar à aquella nit tan quieta. Y dant voltas per aquells jardins, si’n van fer de projectes! Que n’es de bonich el món al costat d’una dona què’ns estimi!... Ell li demanava un petó; ella, negatli, apartava’l cap... però’ls ulls d’abdós se van trobar mirantse fit à fit, y aquells llabis. plens de foch tenían set, y van juntarse.
Y en aquell moment se van adonar que la lluna projectava l’ombra d’ells à terra; y ella, avergonyida,’s va desfer del ‘bras d’ell y va mirar al noy que l’acompanyava. Ell se va quedar parat, y la lluna va amagarse darrera d’un núvol , tota contenta d’haver fet de Banyeta.
JOAN DE LA CREU PALMAROLA.
.
04.04.1901
Memento, per Joan de la Creu Palmarola.

MEMENTO
Tornavam de festa major del Vallés. Abdós anavam al cupé de la diligencia. Els cavalls pujavan tot xano-xano la pendent que feya la carretera, esquivantse ab la çúa las moscas.
La tarde era trista, el cel gris, y queya una pluja petita que tot just humitejava’l terreno. El vent portava de dins del bosch la flayra dels pins, aquella flayra qu’aixampla’ls pulmons y convida à estimar. De tant en tant un llampech iluminava l’horitzó, y després se sentia un tro llunyà qu’anava retombant per aquellas montanyas. Tot ho veyam nosaltres ab indiferència. Sentiam amor, però un amor com may l’havíam sentit; y quan noslras bocas callavan, els nostres ulls parlavan ab aquell llenguatje que sols els enamorats poden compendre. Qué n’eram de ditxosos en aquell moment!
Quan arribarem à dalt de la montanya. desd’ahont se veya la ciutat embolcallada per la boyra y pel fum de las xemeneyas, comensarem à sentir aquell ambient tan pesat que tot just permet respirar. Ja no parlavam, ni gúsavam mirarnos.
Va anar fentse fosch. Veyam al lluny las Iluminarias de la ciutat, com foch-follets que s’encenian y apagavan en mitj de la boyrina; y mentres anavam acostantnos à Barcelona, jo’t parlava ja d’aquell home que t’estimava, y tu d’aquella dona que per culpa teva vaig estimar.
Enguany he tornat à festa major. Anava sol en el cupé déla diligencia, y ab tot y fer un sol hermós, quina tarde he trobat més trista!
JOAN DE LA CREU PALMAROLA

20.06.1901
De sol à sol, per Joan de la Creu Palmarola.

DE SOL À SOL
Vina, hermosa meva; obrim el balcó de bat à bat; mira y veuràs com el dia desperta. ¿No veus com ja clareja allà lluny? Mira com el cel ja va omplintse de llum, y com se torna rosat aquell petit núvol, fugint per moments aquest mantell negre de la nit. ¿No sents l’ayre fresch del mati prenyat de perfums de flors qu’aixamplan l’ànima? Ja ha acabat son monòton cant el taup, y l’aucellet comensa ab sas notas armoniosas à alegrar l’espay.
Ja l’astre del dia s’aixeca, y sa llum pura d’or y grana ilumina’l cel; ja fugen de la terra las ombras de la nit... Vina als meus brassos, hermosa meva, y ajuntem nostras bocas ab un petó, cant d’amor saludant al nou dia. Estimemnos molt, que l’amor es joventut y vida.
El sol es alt y’l cel d’un blau purissim; la flor obra son cálzer; l’aucell, saltant de branca en branca, va refilant sos cants més bells. Tot convida à estimar: estimemnos molt avuy; demà... qui ho sab!
Ja’l sol s’amaga darrera la montanya, y la claror va minvant per moments. Ja es de nit, y tot dorm, y es solemne la quietut. Sols se sent el cant del taup... El dia es vida, y la nit simbol de la mort.
JOAN DE LA CREU PALMAROLA

22.08.1901
Nota de color, per Joan de la Creu Palmarola.

NOTA DE COLOR
Al amich Llorens Sampera,
El cel es blau, la mar blava; y l’ona tranquilament va jugant ab la sorra de la platja, escampant la seva escuma com blanch llensol guarnit d’hermosas puntas.
La platja està deserta, las barcas han sortit à pescar de bon mati, y lluny s’oviran sas velas com un vol de blancas gavinas.
Qué n’es d’hermosa la soletat de la platja banyada pel sol d’estiu, ab aquella armonía de colors, ab aquell perfum d’algas què’ns fa reviure!
Sols se sent en aquella quietut la ritmada y acompassada cansó de l’ona escampant sas notas sonoras per l’espay y besant amorosa- ment la platja.
El poble, ab sas casas emblanquinadas, sembla una toya de lliris blanchs, destacant sobre la verdor de la montanya.
De tant en tant romp aquella quietut el xiulet y’l terratrèmol d un tren, que passa ab gran rapidesa recordant qu’allá baix hi ha una ciutat que ab el burgit de son viure agitat no dona temps d’admirar la naturalesa.
JOAN DE LA CREU PALMAROLA

10.10.1901
Ilusions, per Joan de la Creu Palmarola.
(en aquest enllaç es veu la darrera part de l’article i per veure l’inici aneu a la pàgina anterior)

ILUSIONS
Era una nit d’hivern. Els carrers de la ciutat estavan embolcallats per la boyra baixa y humida, que gelava l’ànima; en l’acera mullada s’hi enmirallava la llum dels fanals, esmortuhida y trista; el vent feya corre per terra, d’un costat al altre, las fullas secas caygudas dels arbres, y’l seu cruxir semblava un cant de despedida á la natura.
Anava cap á casa á dormir, quan va cridarme l’atenció un xiu-xiu què’s sentia al carrer. Per més que mirava d’un costat al altre, no veya d’ahónt podia sortir aquella xe- radissa, donchs el carrer estava solitari. Vaig voler atravessarlo, y al bell mitj vaig veu- rehi una toya de flors ja mitj marcidas... Quina seria la meva sorpresa, al notar que aquella xerradissa venia del ram! Eran las flors las que parlavan! —
Ja ho veyéu—deya un clavell qu encara conservava la vermellor—sols hem servit un dia pera lluhir als salons d’aquella dona hermosa; y després de dar tots els perfums, llensarnos al carrer!...
—Lo que més pena va ferme—digué una violeta—fou qu’ella ab sa fina y delicada mà prengués tot un pom de nostras germanas.
—Si, —va dir un’altra flor—jo vaig veure, per demunt del paper què’ns volta, que aquell pomet el va partir en dugas parts: una va regalarla á un jove alt, moreno; l’altra va posársela demunt del pit, y va dir à n’aquell jove: Aquestas flors las guardaré tota ma vida. ¿Veyéu quanta més sort han tingut nostras companyas?
—Calleu y no tingueu enveja—va dir una flor seca que hi havia en un reco del carrer;— lo que vosaltres expliqueu també’m va pasar à mi; també va regalarne un’altra de flor à un jove; també va dir que à mi’m guardaria tota la vida; més avuy, ja ho veyéu: m’ha tret de la capseta ahont me tenia (segurament per posarhi las altras flors) y m’ha llensat à fervos companyia. Qui sab si aquestas flors qu’avuy guarda, demà!...
— Aquí’l trontoll d’un carro que venia no’m va deixar sentir més: era un carro d’escombriayre.
—Apa, noy, mira quin ram més maco! Pots regalarlo á la xicota! —va dir un dels dos homes qu’anavan ab el carro.
—Pósal devant—va dir l’altre.
Y’l ram fou posat devant del carro, barrejantse’ls darrers perfums d’aquellas flors ab las pestilencias de las escombrerias.
JOAN DE LA CREU PALMAROLA

Si us voleu imprimir aquest document el teniu sencer en aquesta adreça

Felicitats, Montse



Ho trobava a faltar. Aprofitant-me d'un nou i molt vistós dibuix de la Pilar que representa la Montse de Doctora crec que l'hem de felicitar públicament per l'obtenció de la plaça d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital de la Verge de la Cinta de Tortosa. Et desitgem, doncs, molta sort en aquest nou camí que obres.

dilluns, 6 d’abril de 2009

Notícia de La Vanguardia, avui fa 39 anys

Una derrota. I tant, jo també commemoro una derrota!. Fa 39 anys va sortir a La Vanguardia que en Pons de l'Editorial Salvat m'apallissava a escacs. Vaig jugar alguna partida decent en aquest I Torneig d'Editorials Barceloneses però aquest Pons en sabia massa i les seves obertures estudiades feien molt de mal.
Cerqueu en aquest enllaç.

dilluns, 30 de març de 2009

La rumba de l'esclat


La de l'esclat en minúscula, està clar! La rumba del calçot va convertir Marmellar en la High School Musical del 2009. La Mercè jove, però de més de 50 anys, no podia imaginar l'èxit de la seva iniciativa. Les sorpreses es van destapar a l'inici de l'àpat on es van repartir uns pitets commemoratius amb el dibuix fet per la Pilar. La resta, tot tal com estava previst: els calçots, les botifarres, les costelles, la coca del paspartú i fins i tot bunyols! A les acaballes l'ambient va anar pujant de to amb la visualització d'un parell de peces del concert de l'Albert al BeGood. Tot semblava preparat per a la rumba que va sonar diversos cops alhora que preníem el cremat. I es va desencadenar la disbauxa. Les dones, de forma majoritària, van envair l'improvisat escenari i li van donar un to festiu com mai s'havia vist. Una gran festa.


L'Enric gran, però de setze anys, va fer aquesta pel·lícula amb la càmera de fotos.

Enllaç de les fotos de la Mercè jove, però de més de 50 anys, a Picasa.

dimarts, 24 de març de 2009

Sala BeGood - Concert Sonando Azul


Per primera vegada uns quants membres del clan Palmarola vam poder gaudir de l’espectacle dels Sonando Azul en directe i els quaranta-cinc minuts de repertori musical se’ns van fer curts! Als qui no l’havien vist mai els va fer il·lusió veure l’Albert disfrutar dalt de l’escenari, i als qui ja l’havien vist en anteriors ocasions van poder comprovar que el grup continua creixent dia a dia. FELICITATS ARTISTA! Ens vau fer passar una bona estona! No dubtis a avisar-nos del proper!

P.S. Si cliqueu en el títol Sala BeGood - Concert Sonando Azul podreu gaudir d'unes quantes imatges del concert. En el cas de que resulti massa complex veure-les des de Photosynth cliqueu aquí per contemplar-les. No és el mateix però ....

dilluns, 23 de març de 2009

Teniu gana?


Tranquils que tot arriba. Un cop més amb la primavera torna la Calçotada de Marmellar i com sempre ho acompanyarem amb el romesco de la Montserrat, la carn a la brasa amb botifarres del Bages i les amanides. Però, creieu que me n'oblido? Nooo!! També el paspartú de l'Arboç i el cremat!.

Aquest any la Comissió de Festes està treballant de valent i en silenci. Com cal. La Pilar ens ha honorat amb el cartell de la Calçotada i la Mercè us proposa que us estudieu la rumba del calçot per animar una mica més la festa.

Tot això el proper dissabte dia 28 de març. No hi falteu!
(Els que pugeu amb altra gent intenteu contactar per quedar)
P.S. aquest any s'ha reduït la quantitat de Coca-Cola. De les 330 se n'eliminaran més de 300.
P.S. fins el 29 de març, si feu un clic en el títol Teniu gana? podreu escoltar la rumba del calçot.

dimecres, 11 de març de 2009

Les abraçades

Sou dels que us acomiadeu amb una abraçada? O potser, amb una forta abraçada? O potser aquesta salutació només la feu servir a la feina amb els vostres contactes de la Vila de l’ós i l’arboç? En rebeu moltes? No entraré amb l’aspecte terapèutic de l’abraçada però l’altra dia sentia a la ràdio que n’havien quantificat 7 tipus i és això el que em va semblar curiós. Quan m’envien una abraçada de quin tipus serà?

Com no quedava clar escoltant el podcast de l’Ofici de viure, els vaig escriure i m’han contestat això

Moltes gràcies, Antoni Maria Claret, per escoltar el programa tan atentament, probablement van dir 7 tipus d'abraçades, però en volien dir 5. Un lapsus linguae.
Te les escric per si les vols tenir:
· ABRAÇADA D'ÓS. El que abraça es corba lleument sobre la persona més baixa, embolicant-la amb els braços. Transmet el missatge: Et dono suport; pots comptar amb mi.
· ABRAÇADA DE GALTES. Quan pressionem la galta contra la del company. Es dóna entre familiars molt propers o entre la parella i denota una profunda intimitat.
· ABRAÇADA AMB FORMA DE «A». Es fa de peu, cara a cara, amb els braços al voltant de les espatlles de l'altre. És una abraçada clàssica, molt apropiada per a les relacions formals.
· ABRAÇADA DE COSTAT. Molt comuna mentre dues persones caminen juntes. Poden estar agafades per la cintura o per les espatlles. Transmet complicitat i solidaritat.
· ABRAÇADA D'ESQUENA. El que abraça s'aproxima a l'altre des del darrere i envolta la seva cintura amb els braços. Transmet alegria i suport.


Ara doncs, ja estem en condicions d’interpretar. De bon segur seguirem rebent una abraçada indefinida però ara, amb coneixement de causa, ens agradaria no quedar-nos amb el dubte.

S’hauria d’especificar, no us ho sembla?

El tema es complica quan ens diuen que aquestes són abraçades sense relaxació del cos, superficials, on passa l'aire, elèctriques, com de toc-toc, toc-toc i que n’existeixen d’altres amb presència, amb relaxació del cos, en silenci, respirant, de entrega, de veritat compartint. Són les abraçades tàntriques. Però, aneu en compte! I aquelles que sembla que et van a clavar el ganivet a l’esquena mentre te la fan? A mi deixeu-m’ho ben clar o sinó acomiadeu-vos amb unes simples salutacions o un brindis a la salut.

Una abraçada tàntrica,

dilluns, 23 de febrer de 2009

L' Scrooge (part segona)


Les meves impressions (Una de les raons per les quals , crec, es va crear el blog, segons es pot llegir en l' encapçalament):

El Maig de l' any passat els del Cor Mixt dels Amics de la Unió havíem superat amb bona nota el repte d'interpretar el Carmina Burana. El concert a l' Auditori, el vam fer amb uns quants cors més de Granollers i de Vic. Va ser un èxit que va servir per apujar l' autoestima del nostre grup, que sempre valorava els concerts acabats amb divisió d'opinions, respecte a si s' havia fet bé o no, predominant les opinions negatives...

Quan vam reprendre l 'activitat passat l'estiu del 2008, al poc de començar, el nostre Director, en David, ens va parlar de fer una cantata basada en el Conte de Nadal de Charles Dickens.

Les cançons se'ns feien estranyes i poc agradables al principi. Avançàvem poc a poc i no crec que hagués ningú al Cor que imaginés el resultat final tan espectacular, amb la música de l 'orquestra interpretada per estudiants de l'escola.

Se sabia que algú havia de fer el paper d'Scrooge, però tothom pensava que aquest algú seria del Cor Jove o algú forani elegit per a l'ocasió.

Quan a l' acabar un dimecres l' assaig setmanal el Director em va preguntar si m' agradaria fer el paper del protagonista, crec que no m'ho vaig pensar 2 cops i li vaig dir que comptés amb mi. Aquella nit vaig dormir fatal...!!

La setmana següent ja no calia que assagés amb la resta i a l' acabar la meva classe de guitarra i a l' haver de passar, per sortir de l'escola, per l' aula on la gent del Cor Mixt començava els assajos, en aquell moment el nostre director va anunciar a la resta que jo era l'escollit. Va haver un aplaudiment general que va fer que m' escapés avergonyit per la porta.

La situació - sorpresa, aplaudiments i ovació -es va repetir en un dels primers assajos amb tots els Cors que participaven en la representació. Jo era l' Scrooge, qui ho havia de dir...!

Sempre he trobat col.laboració per part de tots i comprensió quan veien que el paper em superava. He de reconéixer que les primeres representacions meves del paper de l'Scrooge van ser molt frustrants (segur que per a la resta també) però sempre vaig trobar paraules amables i molts ànims. Es posaven a la meva pell...

A casa meva la Pepi, l' Aleix i la Paula també m' animaven i alguns dies cantàvem les cançons i intentàvem interpretar el paper junts.

Última impressió: la de felicitat al pensar que durant 3 quarts d' hora vam fer passar una bona estona a tanta gent que va omplir el teatre. D'això es tractava no?

Com a Coral hem guanyat en consideració, ja que després de les vacances de Nadal mitja dotzena de dones de l'equip municipal socialista (2 regidores entre elles) s' apuntaven al nostre Cor i algú més també ha vingut a cantar amb nosaltres.

diumenge, 22 de febrer de 2009

L' Scrooge (part primera)

Algú que em coneix una mica em va dir, quan va saber que jo faria d' Scrooge en un musical, que era un valent i un inconscient, per haver acceptat.
L' obra final no era molt llarga, ja que constava de 6 cançons, poc més de mitja hora, però tampoc era ni molt menys allò que em van explicar quan m'oferiren el paper.
Vaig acceptar cantar sol en un parell de cançons, només!, però la cosa es va anar complicant mica a mica, després de cada assaig, fins a demanar-me que jo representés, a més de cantar, el paper de l'avar Scrooge al llarg de tota l'obra. I a tot deia que sí, jo valent i inconscient...

M'ha costat molt pujar aquests vídeos (*) al blog perquè no m'hi veig, ni m'agrada el que veig, i com a molt puc escoltar les cançons de l'obra, que m'encanten, però veure'm a l'escenari, no puc!!!

I és que a mi m'agrada cantar, si cal alt perquè se senti, però sempre a la fila del darrere.

Més endevant hi haurà la segona part

(*) Gravats amb paciència i molta professionalitat per la Montserrat gran.

divendres, 20 de febrer de 2009

Una vida molt afortunada



Si cliqueu sobre la part inferior de la imatge podreu engrandir-la i descobrireu aquest tresor familiar de La Vanguardia del 18 de març de 1967.

dimecres, 18 de febrer de 2009

Les hem passades molt magres.

Del que us diré probablement no en sabeu res. Ara ja fa solet i tot torna a la calma però la realitat ha estat molt dura amb nosaltres.

Aquests dies de pluja han fet moltes malvestats en el nostre barri i sembla que les autoritats i els mitjans de comunicació prefereixen no parlar-ne. A TV3 els interessa més els gruixos de neu o l'estat dels embassaments que el que ens és més proper i abans ens passaran imatges d'Austràlia amb les seves inundacions i els seus focs que el que es cou a casa nostra. Si no recordo malament tan sols la Tasmanian TV n'oferí algunes imatges de les nostres penúries.

Us en fem cinc cèntims amb una foto d'avui mateix. Tot està més encalmat. Com a molt una mica de marejol amb àrees de maror. Els veïns decidírem construir un pont per traspassar la Diagonal per anar a cercar el vaporetto de les línies 6, 15, 33 i 34. Si haguéssim confiat amb els almogàvers de la Carmen encara hi seríem.

Ens preguntem qui ens pagarà la menorquina que vàrem haver de comprar-nos per anar al Bon Preu?. Això sí, tot té el seu aspecte positiu i el peix ens sortia de franc. Per als suspicaços hem de comentar que es va decidir en una reunió de l'AA.VV. que les barquetes anirien únicament pels laterals de la Diagonal.

Ho hem passat molt magre però gràcies a Déu la corda no ens ha volgut escanyar.

divendres, 13 de febrer de 2009

Ignasi, el ceramista

Peça modelada artesanalment sense torn. Feta amb gres està pendent de coure i de l'esmaltat.

dimecres, 11 de febrer de 2009

Curso de íngles

Us imagineu l'anunci de curso de íngles, en castellà? Escrit tal qual ho podeu pronunciar com vulgueu però mai accentuat a la segona síl·laba. Una altra cosa és saber de què constarien aquests cursos i també que ingles no porta accent. Doncs bé, al carrer Robrenyo de Barcelona trobareu una Acadèmia que us ofereix cursos d'àngles. Ja sabem que hi ha diverses classes d'angles: rectes, aguts, obtusos, adjacents, oposats, còncaus.... però d'això a fer-ne tot un curs! Potser el fan en diversos idiomes i per això ho adornen amb banderes; no ho he preguntat. Està clar que amb el català no hi cap mena de pudor. Fins i tot hi ha escoles que no els preocupa escriure'l bé. I no serà perquè no els hi hagi comentat. Em fa l'efecte que si l'errada fos en castellà els sortiria els colors a la cara però com és en català tot s'hi val. El més greu és que els anuncis tenen altres errades. Hi ha persones que tenen dificultats per situar l'accent correctament però l'autor s'hi ha lluït. Apuntat a un d'aquest cursos ... , inici inmediat i altres. Jo puc fer faltes, però una escola?. Una vergonya.

Un dos iguales para hoy de crisi

Al metro de Sants Estació, a la boca de Numància sembla que podeu trobar la solució a tots els problemes derivats de la crisi. Hi ha un peculiar venedor de cupons que anuncia que té la fórmula màgica. Amb total serietat i una veu potent que retrona en tot el passadís, va deixant anar les seves recomanacions:
- "No corran, no corran. No quiero que nadie se lastime por un cupón."
- "No hay motivo para amontonarse. Voy a estar aquí ...."
- "Toda persona que necesite dinero se pase por aquí, por favor."
- "Adiós!, ... adiós hipotecas!. Adiós crisis!. Se acaban las hipotecas en el barrio."
- "Que no me entere yoooo que nadie pase necesidad de dinero .... Sería un pecado. Y de los malos."
- "Hay que sembrar para recoger. ¡Qué vas a recoger si no siembras!"
Ja ho sabeu, feu-hi una volta pel lloc i us en riureu de la crisi i de l'euríbor. A la foto, caçada a Internet, el podeu veure assegut venent un cupó a una vianant.

dimarts, 10 de febrer de 2009

El germà del Valentín amb la seva néta


El Valentín té un germà i una germana. Aquí us presento el germà Juan que ja té una néta que es diu Natalia.

dissabte, 7 de febrer de 2009

Records dels Creus de Mèxic


Ja n'hem parlat algun cop de que hi havia família a Mérida (Mèxic). Els avis del Valentín i els nostres avis eren germans. Aquí teniu una foto del Valentín Creus amb la seva família que ens desitgen un bon any 2009. Amb ell hi són la Rosa, la seva dona, la MariCarmen, el Juan José i no sé com es diu la petita. Valentí és un nom de força tradició a la nostra família Creus, el portava -entre altres- el besavi i també el cosí de la nostra mare, l'Estalella Creus. No estaria de més que ara que serà el seu sant el feliciteu i li envieu una foto familiar; ja us donaria l'adreça de correu.

dimecres, 14 de gener de 2009

Li pregunto al Maragall?

Trobo que pot estar bé això de l'Educació per a la Ciutadania. Ara mateix davant del televisor m'empasso les coses sense tenir-ne ni idea de què volen dir. M'interessa o no que un producte porti Vanish Oxiaction Crystal White? Potser ja passaria amb l'OxyWhite de Licor del Polo. Clar, que si sabés la diferència entre els Kalia Vanish Oxiaction Crystal White i el Kalia Vanish Oxiaction Intelligence podria triar amb més coneixement de causa. I entre aquests i l'Estrella Oxígeno activo? Almenys és castellà i potser sembla més proper. Però si per acció hem de triar, potser em quedaria, i no sé ben bé per què, amb l'Oral B Cross Action Complete. Perquè és Complete? No m'ho preguntis, no ho sé ben bé, repeteixo. I el Dodot Activity? També sembla que inclou certa energia. Més energia, més activitat que l'Activia que té Bífidus Actiregularis? O més encara que el Fussion Power de Gillette? Cada cop estic fet més un embolic. Night and Day li dono voltes com el Raid. Aquests són quatre conceptes trets a l'atzar del que caldria aclarir a l'assignatura. Crec jo. Parlant d'aclarir n'hem dit uns quants que tenen White però no ens oblidem del Vitality White + Clean que és més blanc encara, si és que ho entenc bé. Ara que tampoc m'estranya qui vol fer objecció de consciència contra aquesta assignatura. I a tu? Bé, potser em convé un rentat de cervell amb Oleo Repair de Fructis i una dutxa amb el Detox de Fontvella i eixugar-me amb un Cottonlike d'Evax per quedar-me com a nou. I si no me'n surto, potser un HealthCare d'Aspirina. Li pregunto al Maragall?

dimecres, 7 de gener de 2009

Alquímia '09

Família!
Us informo que es posa en marxa el bloc oficial (compte amb els imitadors -que, d'altra banda, no ens arribaran a la sola de la sabata!-) d'Alquímia '09.
Com ja sabeu, Alquímia es la trobada d'artistes nascuda a la demarcació de Barcelonès de Minyons i Guies de Catalunya, però que vol atreure artistes joves de totes les disciplines i procedències. Aquest any versem al voltant de la Metamorfosi i proposem als artistes que facin creacions sobre aquest tema.
Estem buscant artistes, així que si en sou un o en coneixeu algun ens podeu escriure a equipalquimia@gmail.com.

http://alquimia09.blogspot.com/

No deixeu de seguir el bloc, que es presentarà setmanalment amb interessants propostes!

GBiB

diumenge, 4 de gener de 2009

Només passa amb Catalunya.

Si demaneu una traducció del català a qualsevol idioma, tret del castellà, en el Google Traductor i feu traduir Barcelona (Catalunya) us ho traduirà com Barcelona (Espanya). Així, en italià per exemple, us indicarà Barcellona (Spagna). En castellà no coneix què és Catalunya i ho tradueix com Barcelona (Catalunya). Dic que no coneix què és Catalunya ja que quan d'una paraula no en té la traducció, la deixa tal qual i això és el que fa. Seguiu fent traduccions del català a un altre idioma i, per exemple, intenteu traduir Sevilla (Andalusia) al francès i veureu que ho fa bé ja que ho tradueix com Séville (Andalousie). Només passa amb Catalunya.