La meva banyera

Feu clic sobre la foto per ampliar-la

No us recomano la prejubilació ni la jubilació. Us ho explicaré, doncs podria sorprendre aquesta afirmació. D'entrada et pregunten, i ara què fas? Dubten de que sigui l'estat ideal. Com es poden emplenar tantes hores? Ha de ser molt avorrit tenir tant de temps lliure a la teva disposició. Si els respons, per exemple, que cada dia vas a una classe de body pump, o que fas un curset d'història de cinema expressionista alemany ja estan tranquils. No són vuit hores de body pump, però fa el pes. Sempre em pregunto, però què fan els caps de setmana? Tant malament s'ho passen? Si t'agrada estar vuit hores veient la tele, és un pecat? T'aixeques a les deu, del llit a la taula, de la taula al sofà, del sofà a la taula, de la taula al sofà i passant per la taula un altre cop abans d'anar al llit. Molt, molt de sofà. Amb el comandament a la mà, unes crispetes i la xibeca, of course. Si t'agrada ... Només es viu una vida.
Jo no he triat això, però ...

Cada dia vaig a un centre d'activitat física on no fa massa em van fer una banyera exterior amb bombolles per a mi sol. En diuen spa i també hidromassatge o iacuzzi. M'han penjat tota classe d'avisos d'advertiments amb lletra grossa -ja fan bé, perquè sense ulleres no hi guipo- on, per exemple, em diuen que no m'hi estigui més de deu minuts. Jo sóc molt complidor i, com a molt, me n'estic trenta, però les tècniques -les noies que dirigeixen activitats- mai m'han hagut de cridar l'atenció ja que primer faig deu minuts, a continuació torno a comptar deu minuts més i així vaig fent. Mai em passo. Us asseguro que és un plaer. Ara a l'hivern els coneguts em saluden a través dels vidres i la situació em recorda el Floquet de Neu que girava l'esquena als curiosos. De moment procuro mantenir les formes.

També n'han penjat un altre que diu que respecti el silenci. De quan en quan no me'n puc estar de simular alguna conversa i es que si no ho fes així em tornaria ximple. Aleshores engego qualsevol tema. No cal ningú que em respongui. Hi ha molts que fan el mateix, tot i tenir interlocutors.

Quan surto de la banyera amb bombolles ja és una altra història que forma part d'un altre capítol. El que sí que us diré, es que passo pel costat de l'anomenada zona de gandules, totalment buit. Si algun dels rètols indiqués zona de ganduls potser faria servir les cadires plegables amb el seient de roba que reconec que fan bona pinta, però no vull que em confonguin. Tampoc entendré mai aquesta discriminació.

Potser algú es preguntarà per què no recomano la prejubilació però, si som molts més, encara em trobaré qui em demani un espai a la meva banyera. A l'estiu sempre hi havia els que s'hi ficaven i, per això, van haver de construir-ne una altra d'interior i ara tots van a la seva banyera.

Respostes escaients

Avui he anat a dinar amb en Josep Maria -el meu germà- i mentre enfilàvem cap a taula sento que pregunten a uns comensals, que ja estaven asseguts, què volien de beure, ¿Vino blanco o tinto? De seguida he pensat, i tu què els respondries que no et fan el pes ni l'un, ni l'altre? S'ha d'estar preparat i no mostrar-se cagadubtes, oi? De cop li dic al meu germà que els respondria El vino que tiene Asunción (havia de ser en castellà ja que no sé si l'Assumpta té vi). No la trobeu adient?

A les postres, quan demano el cafè, m'acostumen a preguntar si el vull sol. Molt sovint els responc Sí. Només el cafè. Oi que si els demano un got d'aigua, no em pregunten si la vull sola?. I no és que els vulgui fer la brometa, és que n'estic fins el monyo d'aquestes influències peninsulars. Fins fa uns anys demanaves un cafè i tothom sabia què és el que volies. Aviat ens faran sucar-hi els calamars.

Amb tot això, m'ha vingut al cap que el meu sogre, més d'un cop, quan em preguntava com anava tot, i el responia amb un lacònic bé, em deixava anar, Que duri! Sempre he trobat que és una resposta excel·lent, carregada de bons desitjos i, fins i tot, l'he aplicada en algun cas.

Si voleu ampliar el costumari us convido a publicar-ho en els comentaris.

El rellotge

Avui, Dia dels Innocents, és el dia de les bromes. Encara que aquesta que podreu escoltar en el mp3 que us adjunto no va ser precisament en aquest dia, aquest matí l'han radiada en el programa d'El món a RAC1 on demanaven bromes que la gent ha fet o li han fet. Ja has mirat què portes penjat a l'esquena?

Paga o no paga la pena?

Diu la Mercè que no paga la pena penjar-la al bloc. No ho comparteixo i em prenc la llibertat de penjar-la com les altres que hem rebut. Jutgeu vosaltres, paga o no paga la pena? Bones festes, Mercè.

Percepcions

Aquest aqüeducte que acabem de passar vaig tenir la sensació de que faria bon temps. De que no plouria ni faria massa vent. A vegades et mous per sensacions, d'altres és la pròpia natura que t'envia els seus senyals i d'altres és gasNatural. Aquesta vegada va ser un d'aquests darrers casos. 

Passejava per Llafranc i vaig ensopegar amb aquest full penjat d'un fanal i és aleshores quan vaig entendre que no podia fer mal temps aquells dies. Si els de la gasística s'atrevien a penjar-lo per a que els veïns anotessin l'última xifra del comptador, era impensable la pluja ni que fossin quatre gotes. 

Felicito aquesta empresa pels programes de divulgació del medi ambient i per aquestes originals iniciatives que malauradament, i passa amb sovintesa, no són prou valorades.

Els andorrans també us desitgem bones festes

Aquesta felicitació porta implícita una forta càrrega de simbolisme. Llisqueu, esmunyiu-vos, sortegeu els problemes que ens volen aclaparar. El 2012 a remuntar!
JEJ (Jana, Encarna i Jordi)

La nadala de la Pilar

La Pilar s'ha avingut a penjar la seva nadala al bloc i és que a mi, el dibuix, em sembla genial. M'agraden aquests tres reis que tot i la feina que se'ls ve al damunt aquests dies, lluny de preocupar-se'n, tenen temps per oblidar-se de tot i passar-s'ho bé. Em preocupa, això sí, si estaran a punt el dia 6 ja que el rei negre té una merda com un piano. Que no vagin a l'establia el dia 25 tant me fa però el dia 6 haurien de fer la seva feina, oi?. Queda temps. Ja ho notarem.

enigmoles

Avui, 29, hem conegut les dades del Baròmetre i, teòricament, demà a les 8 del matí es lliuren les dades d'audiència de l'EGM. D'entrada vull deixar constància de que no tinc preferència ni per RAC1 ni per Catalunya Ràdio. Indistintament escolto ambdues en funció del programa. Sé, també, que tots han guanyat amb aquestes dades. Això de la interpretació de resultats és com el fet de tenir raó que és la cosa més ben repartida de totes. Tothom n'està convençut que en té i molta. Per descomptat que aquesta reflexió no és pas meva.

Avui he decidit fer de Màrius Serra i he pensat unes enigmoles per celebrar els resultats però, Catalunya Ràdio no m'inspira i m'ha resultat més fàcil trobar-ne per a RAC1. Així que us les presento i si voleu conèixer el resultat aneu als comentaris d'aquest post on he penjat les respostes. Bona sort!

Vejam,

a) Aquest enigma us acompanya en l'èxit. T'aconsella la ràdio líder en audiència, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 1

b) esquinço totes les enquestes de l'EGM, de 9 lletres. Solució: vés al comentari 2

c) cerco aixopluc amb l'emissora que més m'agrada, de 9 lletres. Solució: vés al comentari 3

d) faig patchwork tot animant-vos per les ones, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 4

e) quan me'l vaig trobar vaig saber que era del 2000, de 10 lletres. Solució: vés al comentari 5

f) la tauleta com expressió de la meva llunyana fidelitat, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 6

g) d'un lloc on la ràdio és terapèutica, de 8 lletres. Solució: vés al comentari 7

També demà, si no vaig errat, lliuren el premi Ondas a en Jordi Basté i a ell va dedicada aquesta darrere enigmola.

h) l'única escola que començada per la teulada s'enduu els guardons, de 5 lletres. Solució: vés al comentari 8

Argentina reconeix Catalunya

Argentina ha estat el primer país en reconèixer Catalunya com a nou estat. En un edifici del carrer Ausiàs Marc -entre Girona i Bailèn-, aquesta tarda ja onejava la bandera d'Argentina en el balcó de la seva recent estrenada ambaixada.
Lògicament, el tram de carrer ha estat tallat i el que m'ha estranyat és la presència de cotxes antics i un camió de Modasa que potser l'hi portava el mobiliari a l'ambaixador. Hi havia força gent però menys de la que m'hauria esperat per un esdeveniment d'aquesta importància. Benvinguts de totes formes. Desitgem que aquest sigui el primer d'un seguit de gestos del mateix tarannà, ben aviat.

Ho diem als castellers / Odiem que es tallés.

Acompanyo una jove a l'estanc i l'espero a la porta. Des de fora veig un rètol que l'avisa del perills del tabac avís per fumadors: moriran, delirant, en un tranquil lament. Penso immediatament en el mal que li fa fumar i, quan surt, li pregunto si no li diu res el que indicava el rètol. Sorprès em comenta que estava intentant entendre per què havia d'anar tan lluny? Què vol dir m'ho diran tranquil·lament els perfumadors de l'Iran?

I és que amb el llenguatge s'ha d'afinar molt ja que et pots trobar en casos com aquell que anava dient que pensava adoptar un indi visible davant els atroços intents de manar que els segreguin i el del costat, que ho sentia, va sortir corrents perquè havia entès començava a dubtar que fos indivisible i haver de demanar que s'agreguin un cop fets a trossos. O quan el Papa, passejant per Barcelona -se suposa i no s'oposa, fent una infracció de trànsit- el seu ajudant li etziba S'ha enterat (sic) que ho diem al pas zebra? i va fer una cara d'esparverat ja que va entendre Santedat, odiem el pessebre?. La cosa no va anar més enllà en cap d'aquests casos, com tampoc el d'aquella dona que el marit li volia canviar el cotxe i li diu al pagès, que volia desfer-se del seu tot terreny, ella s'oposaria, de tenir, de tractor, si va lenta i ell encara li rebaixava més el preu del tractor perquè va entendre que ella fos valenta suposaria detenir el detractor.

I després, el que costa desfer malentesos!